Cristina Vallès s'ordena monja

L'estiu de 2013, la castellarenca Cristina Vallès aterrava al Nepal per col·laborar amb una ONG. Les coses no van sortir com esperava, i als dos mesos, després de detectar corrupció al voltant de l'entitat, i amb una gran decepció, decideix anar a viure a un monestir. Després d'uns mesos compartint la vida monàstica i coneixent el budisme, pren la decisió d'ordenar-se monja. Torna a Castellar per comunicar la seva decisió a la família i preparar la tornada al Nepal. I aquí comença el seu viatge. El 14 d'abril, la Cristina s'ordenava monja. "Sols feia quatre dies que havia arribat a l'Índia, i la màgia de la vida em va fer trucar a la porta del monestir Thösamling just al moment adequat. Després de tant de temps de recerca i acurada reflexió, buscant el lloc indicat on poder agafar els vots de Rabjung, la meva intenció es va materialitzar", manifesta la Cristina. En el monestir van donar la seva aprovació i es va establir que tres dies després, la Cristina s'ordenaria. "La cerimònia va ser veritablement especial, la tendresa i profunda saviesa d'en Geshe La embolcallaven l'ambient i l'emoció de les companyes ens feien de coixí al nostre voltant. Semblava que els millors perfums celestials s'haguessin abocat dins la gonpa, hi havia una llum brillant, pura i neta", descriu la recent ordenada monja.

Després d'acceptar els vots de Rabjung, i respondre algunes preguntes, es van retirar per procedir al canvi de roba, un moment carregat de simbolisme. La Cristina es vestia per primera vegada amb l'hàbit budista. "Les llàgrimes humitejaven els ulls, mostra d'immensa alegria i joia interna; estava vivint un autèntic esclat d'amor", diu. Després, va rebre d'en Geshe el seu nou nom. "Ara sóc Nagwang Yangdrön".

Han passat els dies i ja es troba immersa en el dinàmic ritme de la vida monàstica. S'aixeca a les 4 i entre altes moltes activitats, medita, estudia tibetà, ensenyances al temple amb el Lama i realitza tasques compartides com escombrar el temple. "Els caps de setmana sempre hi ha activitats organitzades: passis de pel·lícules, conferències... Els dissabtes al matí és el dia de neteja i els diumenges tenim el dia lliure i aprofitem per anar a comprar o fer alguna excursioneta". Els anys d'estudi no estan pautats. "Cadascú decideix els anys que s'hi vol dedicar". De moment, es troba bé en aquest monestir de l'Índia, "però m'agradaria molt poder estar en un monestir tibetà, a les muntanyes, un lloc petit on poder fer una bona pràctica". Un cop se senti preparada, la intenció és tornar a occident, a casa. "Tinc molt clar que la meva feina està al lloc on vaig néixer, que és on fa més falta l'ensenyança de Buda".