Shakespeare, en català i en paper

El traductor castellarenc Joan Sellent ha traduït 10 obres de Shakespeare que es publicaran en un volum de més de 1.000 pàgines a mitjan desembre sota el títol Shakespeare. Versions a peu d'obra. La iniciativa ha estat del diari digital Núvol, amb el traductor, crític literari, escriptor i editor Bernat Puigtobella al capdavant. "Mai abans, Núvol havia publicat un llibre en paper, les publicacions eren digitals", apunta Sellent.

Núvol va néixer l'any 2012 i és una plataforma que acull publicacions sobre diversos gèneres literaris. Ara, aposta per iniciar una col·lecció de llibres en paper, "i el primer inclou 9 obres de teatre i un poema de Shakespeare", diu Sellent. "S'han animat a publicar en paper perquè no està clar que no tingui futur, com deien alguns". Els títols que es publiquen són Hamlet, Coriolà, El Rei Lear, Ricard II, Nit de Reis, Conte d'hivern, El mercader de Venècia, El somni d'una nit d'estiu, Ricard III i el poema Venus i Adonis. S'han ordenat dins el volum per ordre cronològic. Així, "la primera que vaig traduir va ser 'Hamlet', un encàrrec per Lluís Homar al Teatre Grec, l'any 1999", recorda Sellent. El traductor castellarenc ha traduït les peces de Shakespeare per encàrrec, "entremig d'altres obres de teatre que he traduït, d'altres autors, i amb registres diferents".

Salvador Oliva ja va traduir l'obra completa de Shakespeare en català, des de principis dels anys 1980, "però el que jo he fet són encàrrecs concrets per posades en escena, i és que quan un director o actor decideix portar a l'escenari una obra, normalment, encarrega una nova traducció, encara que n'hi hagi una d'anterior". Es busca que el traductor tingui una relació amb el procés del muntatge, que hi hagi contacte i seguiment, com ha estat el cas de Sellent amb nombroses traduccions d'obres que ha traduït pel TNC, per exemple. Sellent explica que "quan tradueixo, tinc en compte altres traduccions que pugui entendre, però no les que estan fetes en català perquè la solució d'aquell traductor et pot arribar a influir". Sellent tradueix habitualment de l'anglès, tot i que, fins i tot, ha pogut traduir del norueg a quatre mans.

En la traducció de Shakespeare, "les consultes de les traduccions en castellà, italià, francès,... són fonts útils, sobretot, les edicions crítiques dels originals de Shakespeare". Tots els textos que Sellent tradueix són per ser dits a l'escenari, per tant, han de ser entenedors, "sense que això siginfiqui empobrir el llenguatge de Shakespeare". Les edicions de tipus acadèmic són plenes de notes a peu de pàgina, són més literals i no gaire representables. "No es tracta de fer una cosa molt mastegada, que perdi la riquesa poètica i retòrica de l'original".

La darrera obra que ha traduït Sellent, Ricard III, és tota en vers. Encara no s'ha estrenat, es veurà per primer cop al maig de 2017 al Teatre Nacional. En aquest obra, Sellent ha respectat la mètrica, la musicalitat del text, però defugint "la traducció d'un anglès de fa 400 anys en una llengua catalana de fa 400 anys". Aclareix que "Shakespeare va escriure en la llengua del seu temps i jo intento fer una traducció del nostre temps, que s'entengui, que no soni estranya ni arcaica". Segons Sellent, Shakespeare és un autor difícil perquè "té uns components formals molt treballats, i combina vers i prosa; si vols mantenir aquest component has de ser disciplinat".

La meitat de les obres que es publicaran en aquest primer volum de Núvol són inèdites. "Cinc d'elles es van publicar i s'han representat al TNC, però les altres cinc no s'han publicat mai, només es van fer servir en el seu moment per a la representació ". Sovint, en el procés de traducció, Sellent coneix l'actor o actriu que representarà l'obra i això l'ajuda. "Si saps que aquell personatge el defensarà determinat actor t'imagines la seva manera de parlar, moure's, és una dada que ajuda". Shakespeare també coneixia els actors que interpretaven els seus personatges, "era home de teatre i tenia companyia d'actors".