"Jo cantava, però mai vaig deixar de treballar"

· El món artístic el tens absolutament abandonat?
Del tot, i no fa pas poc. Ja fa molts anys d'això. Estem parlant de 50 anys enrere. O més.

· Et feies dir Tony, artísticament.
Sí, és clar. En aquell temps em van censurar un disc perquè estava cantat en català, simplement. Era pop i no de protesta, hi havia cançons totalment normals. Era l'any 63.

· Això va perjudicar la teva carrera musical?
No. El fet que la meva carrera fos curta és més aviat perquè no era un artista tan vocacional com altra gent que es dedica a la música i que ho senten més. A mi m'agrada molt la música, però gairebé més per a mi que no pas per fer-la en públic. Però una situació rocambolesca em va portar a cantar, i en tres o quatre mesos, sense saber per què ni com, estava més embolicat que un vuit.

· Tot plegat amb 16 anys. Com va anar la cosa?
Jo estava d'aprenent en una empresa de teixits. La màxima aspiració quasi que era ser viatjant. Estava en el despatx i les peces es plegaven a mà. Com que allò era molt avorrit, un dia em vaig posar a taral·lejar. Em van dir que no ho feia pas malament. Cada dia se'm feia la broma, fins que em van prometre que si anava a cantar a Ràdio Sabadell pagarien un sopar per a tot el despatx. Em van fer una prova a ‘Las tardes infantiles' i vaig agradar.

· Això et va portar a Barcelona.
Sí, després vaig a Ràdio Barcelona i contacto amb Joaquín Soler Solano. A partir d'aquí comencem el Show de las 2. Es pot dir que el Dúo Dinámico i jo vam començar el mateix dia. Al cap de dos dies, tant per ells com per mi, no es podia sortir de gent que hi havia al programa per veure'ns.

· I vas arribar a la televisió també.
Sí, la tele va venir després i tot era en directe. El programa es feia ja en català des de Miramar, amb el José Luís Barcelona. No et podies equivocar. A més jo cantava en anglès i mai n'he estudiat. L'avantatge que tenia és que ningú sabia anglès. Per tant, intentava memoritzar la lletra. A partir d'aquí van venir tots els altres programes.

· Segons el portal Spotify, la cançó ‘Yeh! Yeh!' és la més exitosa. Qui va escriure la lletra al català?
La mateixa discogràfica ja et portava la lletra. És clar, érem tots versionistes. A vegades no havies ni escoltat la versió original. Un disc, és a dir, quatre o cinc cançons, es gravava en vuit o nou hores.

· Quines perspectives tenies? Arribar a tot l'Estat, a l'estranger?
Les coses es feien per intuïció, molt improvisadament. Cantes, tens un grup i comences a fer actuacions arreu. Amb certa projecció, als 17 anys, el representant de Marisol em va oferir anar a Sud-amèrica. El meu pare, com que jo era menor, no m'hi va deixar anar.

· Als músics tothom us té estima, i sobretot les dones.
(Riu) No et pots imaginar què és per a un nano de 16 anys que el posin al Teatre Victòria, on darrere les cortines es canvien davant seu set o vuit de les vedets que hi actuaven. Penses que t'has desmaiat o que t'has mort. Estem parlant d'una època "en què no hi havia absolutament res" i, vulguis o no, vas molt ràpid.

· Tot i l'èxit, vas parar. Per què va abaixar la persiana?
Estudiar no era la meva devoció i no hi havia res més que el sou del meu pare. Feia de representant i venia teixits. Després va venir el servei militar. Però que quedi clar: jo cantava, però no vaig deixar mai de treballar.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Sóc molt obert

Un defecte que no pots dominar?
El rancor

Algú a qui admiris?
La meva dona

La teva paraula preferida?
Bon dia a tots

Quin plat t'agrada més?
Les mongetes

Un color
El vermell

Un animal?
El gos

Un grup de música?
Qualsevol de gospel

Una pel·lícula?
‘Intocable'

Un llibre?
‘Digue'm qui sóc'

Un comiat?
Que us vagi bé i siguem independents