Carles Miró: " La música clàssica mai ha viscut un moment dolç"

· Sempre t’has sentit músic?
Vaig començar com molts nens, a l’escola de música del meu poble, Sant Cugat. Estudiava el violí i m’hi trobava còmode. Entre els 14 i 17 anys, mentre estudiava, també vaig treballar d’altres coses: en una botiga de roba, pintant croissants, fent de monitor, però sempre continuava amb la música, per lliure.  Com a violinista, em vaig anar desenvolupant. També feia de professional d’orquestres i grups de cambra, com a freelance i de professor de classes particulars. Entre els 22 i 25 anys vaig començar a fer substitucions al conservatori de Sant Cugat, on jo havia estudiat. Al Liceu vaig estudiar la carrera superior de música, en l’especialitat de violí i música de cambra. 

· Quan vas arribar a Castellar?
Al 2001 vaig conèixer la Laia Rocavert i vaig venir cap aquí. També vaig començar a fer classes a l’escola municipal de música de Girona, com a professor de violí i d’orquestres. Anava i tornava cada dia. També col·laborava a l’orquestra de Sant Cugat. 

· I et vas encaminar cap a la direcció, de fet?
Sí, en paral·lel a les classes a Girona, vaig començar a estudiar el postgrau de direcció d’orquestres al Liceu de Barcelona, perquè ja veia que fer de director m’atreia. Vaig fer-lo amb Ros-Marbà. 

· Quan deixes la feina de Girona?
Quan em va sortir l’oportunitat d’agafar una plaça de violí a Sant Cugat vaig deixar Girona. Feia classes de direcció de l’orquestra de corda del conservatori.  Ara ja no estic fent de professor, vaig passar a ser director del centre de Sant Cugat i vaig crear l’Eklecson Ensemble, l’any 2007.

· Què és l’Eklecson?
Un grup de música clàssica contemporània. D’Stravinsky, Montsalvatge, Webern, Schönberg, Berg, etc. Ara tenim el projecte aparcat, però no ha mort. 

· On més has participat?
He participat en concursos internacionals com a director, he anat a diferents certàmens de direcció, he dirigit projectes a Catalunya en diferents orquestres, a l’ESMUC, a l’orquestra Terrassa 48, soc director del Patronat Municipal d’Educació a Sant Cugat. Això és un repte, però m’agrada ser-hi perquè crec que puc aportar-hi una visió artística de la gestió d’equipaments. I vaig muntar l’Artcàdia amb la Laia. 

· Quin és l’objectiu d’Artcàdia?
L’objectiu és trobar l’espai on desenvolupar el que hauria de ser la formació musical i artística de l’infant, amb tota la llibertat. A vegades, els plans d’estudis són massa estrictes. Hem introduït pedagogies com la Suzuki, la interdisciplinaritat entre les arts (música, dansa i arts plàstiques) com a globalitat del procés d’aprenentatge. 

· Des d’Artcàdia han nascut altres projectes...
Sí, per exemple, Acció Musical Castellar, que té un vessant més social. I la JOCVA (Jove Orquestra de Castellar del Vallès), formada per joves músics d’entre 12 i 25 anys, que toquen un instrument d’orquestra i que tenen ganes de tocar. No hi ha més requisits que aquests, i no només és per alumnes d’Artcàdia, sinó obert a qualsevol músic. Funcionem per projectes concrets, no hi ha assajos setmanals, sinó que ens trobem un mes o dos abans de l’acte i ho preparem.  És un projecte il·lusionant i la gent ja comença a conèixer-nos. Al setembre, per exemple, anirem al Jardí dels Tarongers.

  · Has complert el teu somni?
No tinc un únic objectiu, sempre en puc aprendre més, mai coneixes del tot una peça, per a mi, és una superació constant i treball. Ara estic intentant donar un impuls  a les xarxes i, com a director, no deixo mai d’apostar per anar més lluny.

· La música clàssica viu un moment dolç o agre?
Gens dolç. De fet, mai ha viscut un moment dolç. Hi ha molt talent, artistes, compositors, melòmans, grans equipaments, però ens falta la part sociocultural, la que ens enganxi. Crec que estem acomplexats, no ens creiem que aquí hi ha qualitat i que es pot exportar. La música clàssica s’ha d’entendre com una part fonamental del desenvolupament del país, no només a nivell de l’administració, sinó que la societat consideri que la música forma part del desenvolupament cultural. Se’ns valora més des de fora que a casa. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Capacitat d’il·lusionar

Un defecte que no pots dominar?
Impulsivitat

Un músic a qui admires?
Beethoven, Bach, Stravinsky, Kleiber

La teva paraula preferida?
Endavant

Quin plat t’agrada més?
Les galtes al forn

Un llibre?
‘El maestro’, de Marius Molla

Un instrument?
L’orquestra

Una pel·lícula?
‘Copying Beethoven’

Un paisatge?
L’horitzó de qualsevol paisatge

Un somni?
Que allò que quedi de mi sigui útil

Un comiat?
Adeu​