Fins la setmana passada, el govern espanyol i els seus mercenaris a Catalunya criticaven el president Torra per defensar el confinament total com a mesura dràstica de control de la pandèmia de coronavirus. Finalment, el temps ha demostrat que el nostre president tenia raó i que calia prendre mesures excepcionals perquè el sistema sanitari no es col·lapsés.
Malauradament, la petulància del negligent Sánchez ha costat la vida a 5.500 persones en tot l’Estat espanyol. Perquè sí, a hores d’ara ja podem dir que la irresponsabilitat continuada, durant més de quinze dies, del govern espanyol ha estat un fet determinant en el creixement estratosfèric del nombre d’infeccions durant aquest període. Si ja van malgastar tot el febrer i part del març abans no van prendre cap mesura contundent, quan s’han decidit a actuar ho han fet tard i malament.
L’arrogància de Sánchez és la responsable de la magnificació del desastre. El primer que va fer va ser militaritzar el territori i dissoldre de facto l’estat autonòmic. La Moncloa no podia arriscar-se que un govern independentista —que intenten torpedinar des de tots els flancs— posés en marxa una estratègia amb més probabilitat d’èxit i que podia deixar-los en ridícul.
Mentre la cancellera alemanya reconeixia l’eficiència del sistema federal alemany a l’hora de gestionar la crisi de manera descentralitzada, el president espanyol segueix predicant que el virus no entén de territoris.
El virus no hi entén, però ell sí. Amb la seva deriva autoritària demostra que Espanya és un estat regressiu, amb una estructura rígida i arcaica, incapaç de modernitzar-se ni tan sols per protegir la vida dels seus propis habitants. Fins i tot s’han fet proclames a detenir el president de la Generalitat per voler protegir les nostres vides al marge del que es decidís a Madrid. No us recorda això la persecució del major Trapero arran de la gestió autònoma que va fer dels atemptats del 17A del 2017? Mateixa història amb diferents protagonistes.
Ara comença l’operació de socialitzar les culpes de la mala gestió i esquitxar el màxim possible el govern català. Els equidistants de sempre ja estan acusant l’independentisme de partidista i de voler treure rèdit electoral de la pandèmia. Ells i els seus pamflets faran el que calgui per desviar el focus d’atenció perquè la gent no tregui conseqüències polítiques de la inoperància supina en la gestió d’una crisi que va començar sent sanitària i ha esdevingut política i econòmica.
