15/01/2021 Opinió
De veritat ens creiem el comerç local?
Josep Maria Calaf

A  la nostra societat en general, i a la política en particular, als ciutadans ens convé diferenciar entre allò que sembla i allò que és. Sovint les accions concretes per incidir en problemàtiques que afecten ciutadans queden molt enrere de les declaracions contundents i de les paraules afables. És obvi que allò que es voldria fer sempre queda condicionat pels recursos disponibles a disposició del que cal fer, però és evident que els objectius sempre seran més possibles d’aconseguir si tenen com a motivació les conviccions en lloc de les conveniències.
El petit comerç local és un exemple concret del que explico més amunt. Potser no hi ha partit que no hagi manifestat la necessitat d’ajudar el comerç local. Però a la pràctica les accions concretes són molt menys evidents que les promeses, malgrat que aquestes fins i tot queden lluny de les necessitats.
Però per què ens cal disposar d’un comerç local fort i actiu? No faltarà qui pensi que, al capdavall, és una activitat privada i pretesament lucrativa en què l’administració no hauria d’intervenir en detriment d’altres sistemes comercials. Detallo a continuació, segons la meva opinió, algunes de les raons per les quals cal donar suport i ajudar el comerç local: Aporta varietat de productes distribuïts en l’estructura urbana i això convida a passejar i conèixer el poble. Té, sovint, implicació en la vida social, esportiva i cultural del poble. Els seus aparadors permeten anunciar les activitats que es desenvolupen al municipi. 
La seva proximitat evita desplaçaments contaminants i fa més sostenible el medi ambient. Evita el fort consumisme de les grans àrees comercials, on l’objectiu principal és aconseguir que el client compri més del que necessita.  Distribueix la riquesa en lloc de concentrar-la. Poden oferir amb més facilitat productes de proximitat i de producció local. Incrementa el sentiment de pertinença al poble ja que dona personalitat, activitat i vitalitat social als carrers i places. Fa anys que la forta implantació de les grans superfícies comercials va significar el primer avís per a la viabilitat del comerç local. Més recentment el comerç electrònic de les grans plataformes internacionals han estat, i són, les noves amenaces per al futur del comerç local. 
Les disposicions de seguretat sanitàries que ha generat la Covid-19, amb les seves disposicions de tancament parcial o total dels comerços locals, ha beneficiat tant el comerç electrònic com perjudicat els comerços locals per la disposició de normatives de reducció o eliminació de d’activitat. No tot el comerç local ha estat, òbviament, afectat però sí una bona part.
Al mes de juny ERC va presentar una moció titulada ‘Moció per la promoció del comerç electrònic’ que va rebre el compromís per part de l’equip de govern que s’estudiaria amb l’Associació de Comerciants. A dia d’avui només hi ha una proposta, assumida per la diputació, d’implementar el comerç electrònic a la plaça mercat. Al mes de desembre vam presentar una nova moció en què, entre altres coses, demanàvem una declaració institucional en què el consistori es declara partidari de consumir preferentment al comerç local. Aquesta moció es va aprovar, però l’equip de govern no l’ha executat, tot i que aquest punt, concretament, no precisava recursos econòmics. Aquesta moció també incloïa un punt en què es demanava fer una crida a la ciutadania per tal que adreci les seves compres cap al comerç local. La disponibilitat de poder utilitzar els romanents per part del consistori tampoc s’ha traduït en cap ajuda concreta per al sector.
Més enllà de les paraules de consol i dels copets a l’espatlla el sector necessita, de manera immediata, tots els suports possibles. I el de l’administració local hauria de ser el més ràpid i efectiu pel que té de coneixement per proximitat i de possibilitats econòmiques i efectives. Alguns ciutadans tendeixen a pensar que tots els polítics són iguals. Aquesta es una percepció molt errònia i massa reduccionista de la realitat. Equival a dir que tots els metges, paletes i artistes  són iguals.  Aquesta opinió és tan desencertada com considerar que tots els ciutadans són iguals en les seves necessitats, esperances i idees. La verdadera tasca del ciutadà ha de ser intentar esbrinar qui fa què. I, en la troballa, podrà castigar o premiar el polític per acció u omissió. El mateix que a qualsevol altre col·lectiu.

*Regidor d’ERC

Comparteix
M'agrada
Comentaris