La cosa no va d’informàtica, aviso. Es tracta d’una nova aplicació o d’un nou ús d’un producte que hem estat acollint innocentment a totes les llars durant molts anys, sense adonar-nos que en el rebost hi teníem un potencial armamentístic capaç de fer enrere tot un escamot antidisturbis o, si més no, de fer-lo relliscar.
No podem anomenar marques comercials, però el seu característic color verd kryptonita fa que sigui fàcilment identificable. Sí, recents revelacions ens han descobert l’altra cara d’aquest desengreixant de rentar els plats. Molt de compte! Si sou gent previsora, dels que no us agrada quedar curts i resulta que teniu més d’un flascó guardat, podríeu acabar acusats de terrorisme si us practiquen un escorcoll a casa sense avisar.
Suposem que, a partir d’ara s’hauria d’actualitzar el seu etiquetatge, detallant acuradament tots els usos possibles i advertint que serà necessari disposar d’un permís d’armes per poder aprovisionar-se’n.
Els menors de casa, per tant, ja no ens podran portar l’encàrrec del súper.
Es diu que no se’n podran aplegar més de dues unitats a la vegada, i que caldrà tornar els envasos un cop buits acompanyats d’un full de ruta tot especificant quin ha estat el seu destí. Així mateix, es desenvoluparà tota una reglamentació referent a la seva hipotètica disseminació via dron, restringida estrictament a casos puntuals d’emergència nacional i dirigida a objectius totalment selectius.
La veritat és que només pensar que cada dia hem estat manipulant lliurement aquest perillós producte rentant els plats, netejant el greix de la bicicleta, fent lúdiques bombolles, aplicant-lo als nostres dits per ajudar a treure aquells anells que se’ns han fet petits, també per netejar els pinzells, etc, etc.
Em ve a la memòria una frase recurrent de la meva iaia que, quan jo era petit, juntament amb una compassiva mirada, sempre em deia: “Aaiii... santa innocència!”.
De fet, posats a fer el trapella —i no és pas un consell—, en el cas de voler fer relliscar a algú, el millor seria fer-ho escampant pells de plàtan, per allò que és més ecològic, o també hi serien indicades a tal efecte unes caques de gos que, essent igualment divertides, no deixen de ser naturals i a Castellar encara en disposem arreu i a dojo.
Però jo crec que ens ho podem treure perfectament del cap si és que hi hem pensat alguna vegada, perquè ja estan patinant prou tots solets molts dels que s’ho mereixen.
