03/04/2020 Opinió
A tots els herois i heroïnes invisibles
Ignasi Giménez

Els moments de crisi -i més quan ens enfrontem a una situació tan delicada des del punt de vista sanitari, social i econòmic com l’actual- tenen la virtut de treure el millor de les persones. 
Des que es va decretar l’estat d’alarma hem viscut un merescudíssim seguit d’homenatges al personal sanitari, que literalment s’està deixant la salut i en ocasions la vida en la lluita per ajudar a les persones malaltes de covid-19.
Però també hi ha altres treballadors i treballadores que, sovint, resulten invisibles i que estan fent una feina imprescindible per ajudar-nos a tirar endavant. Són professionals que arrisquen la seva salut i s’exposen a portar la malaltia a casa perquè no ens faltin els productes bàsics i perquè tothom gaudeixi dels serveis essencials.
Els i les voluntàries que fan possible que Creu Roja i Càritas estiguin funcionant de manera exemplar sempre, i especialment aquests dies. I els i les que s’organitzen espontàniament per ajudar.
Són els i les responsables que fan possible que els establiments comercials restin oberts, les treballadores familiars del Servei d’Atenció domiciliària, dels serveis de neteja, de la seguretat privada, dels serveis funeraris, els perruquers i perruqueres que atenen a domicili a les persones que ho necessiten, els operaris i operàries que garanteixen el funcionament de la cadena d’abastiment de productes de primera necessitat, els i les professionals transportistes, els i les que garanteixen la recollida i tractament dels residus urbans. Les persones que es dediquen a la ramaderia, la pesca i l’agricultura, que abasteixen els mercats.
També la policia, membres de les forces de seguretat, de protecció civil o d’institucions penitenciàries. Els treballadors i treballadores de l’administració que garanteixen el funcionament dels serveis públics necessaris, que fan que els serveis imprescindibles siguin excel·lents.
Els i les professionals que continuen treballant per protegir i atendre a les víctimes de violència de gènere o els que cuiden de la salut mental de la ciutadania, també mereixen el nostre reconeixement. Educadors i treballadores socials que atenen a les persones més vulnerables. Els i les periodistes i els professionals de la banca que continuen al peu del canó. Segur que em deixo algú. La llista és molt llarga.
La resta ens quedem a casa perquè els riscos que patiu siguin els mínims possibles.
Gràcies de tot cor a tots i a totes. Amb vosaltres tot és possible.
Ànims i força.

Comparteix
M'agrada
Comentaris