Què respondries si et preguntessin quin risc tens de patir mala salut mental? Mira, et donaré quatre pistes. Segons l’Informe de Salut 2016, del departament de Salut, a Catalunya un 21% de les dones i un 12% dels homes de més de 15 anys pateixen ansietat o depressió, una xifra que augmenta en persones més grans i que en majors de 75 anys arriba al 39% (dones) i al 27% (homes).
D’acord, aquestes dades són de persones que en el moment d’elaborar l’informe patien ansietat o depressió, però certament hi ha altres trastorns mentals i, a més, el risc caldria calcular-lo tenint en compte altres factors psicosocials. Compartiré més dades, doncs. Segons l’informe 2016 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que utilitza un qüestionari específic per mesurar-ho, el 16,5% dels homes i el 20,3% de les dones de més de 15 anys de Barcelona estan en risc de patir una mala salut mental. I sí, el risc és superior en les classes socials desafavorides (21,6% en homes i 28,8% en dones) i menor en les avantatjades (9,6% en homes i 11,3% en dones).
Ara sí que pots tenir una idea del teu risc aproximat de mala salut mental. T’ha sorprès? Possiblement sí. No t’imaginaves un risc tan alt. I això és perquè encara avui fem invisibles els trastorns mentals. A vegades expliquem amb tot luxe de detalls els símptomes que hem patit en una grip o en una lesió de turmell, i fins i tot els símptomes d’un càncer, però no fem el mateix amb la depressió.
Doncs ja podríem començar-nos a espavilar. Ens convé la visibilitat com a mínim per tres raons. La primera: perquè els trastorns mentals no només afecten la pròpia salut sinó que també impacten en la de les persones de l’entorn. La segona: perquè aviat constituiran la principal causa de pèrdua de salut i qualitat de vida. De fet, unes projeccions que l’OMS va encarregar ja als anys noranta pronosticaven que la depressió, que el 1990 era la quarta causa d’aquesta pèrdua de salut i qualitat de vida, el 2020 passaria a ser la primera. I la tercera raó: perquè fent aflorar els trastorns mentals, parlant-ne, coneixent-los, els dedicarem l’atenció que mereixen, i també els recursos, el talent, la formació i la recerca necessaris per disminuir el risc de patir-ne i, en conseqüència, pal·liarem la pèrdua de qualitat de vida a causa d’una mala salut mental.
Alçar la veu per la malaltia mental generarà un interès creixent per finançar i avançar científicament en l’estudi de les seves causes, tant les bioquímiques i neurològiques com les d’origen social. Es podrà fer més recerca sobre els tractaments, molts encara avui lluny de l’eficàcia que desitjaríem. S’invertirà més a posar a l’abast dels afectats les teràpies disponibles i es dedicaran més esforços a disminuir les diferències socials, malauradament tan determinants per a l’estat de salut. I, sobretot, aconseguirem esborrar l’estigma i que les persones que pateixen malalties mentals siguin tractades amb equitat en tots els sentits. Ens ho devem. com a societat.