13/03/2020 Opinió
El silenci d'un pànic moral

Cada dia ens llevem al matí amb les noticies d’un nou virus anomenat ‘COVID-19’, popularment conegut com Coronavirus, que te alarmats a tota la població; és una malaltia emergent i sobre la qual encara ens queda molt per aprendre, especialment sobre la seva transmissibilitat i gravetat, i que ha generat un gran neguit entre l’opinió pública i la ciutadania. Sense menystenir la preocupació de la situació, hi ha un altre noticia que les portades de diaris, telenotícies, piulades a Internet i discursos polítics ens estan obviant, i és la greu crisis humanitària i migratòria que tenim a les portes d’Europa, les portes de casa nostra. Estem davant una emergència que està desbordant els nostres representants i augura el col·lapse i la fi de l’estil de vida que coneixem, fem i valorem. Una crisi que va sorgir com a conseqüència del creixent nombre d’immigrants i refugiats que arribaven —o intentaven arribar— als Estats membres de la Unió Europea, a través del mar Mediterrània i els Balcans, procedents de països d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia del Sud. Aquests moviments de població es caracteritzaren per la migració forçada de víctimes per conflictes armats, persecucions o violacions massives dels drets humans, i per l’acció de xarxes delictives de tràfic il·legal i tracta de persones. La migració massiva no és, ni de bon tros, un fenomen nou. Ens ha acompanyat durant l’era moderna; sense anar més lluny, més de 440.00 refugiats de la República van afrontar condicions de vida molt cruels a la Catalunya Nord, fugint de l’exèrcit franquista. 


La guerra de noticies del primer mon que lliuren els creadors d’opinió per conquerir i subordinar la mentalitat i els sentiments humans dels països desenvolupats, contrasta amb la crua realitat de les aigües del Mediterrani. Més enllà del greu col·lapse en el camps de refugiats, des del començament de la crisis migratòria, es calcula que com a mínim han perdut la vida a les aigües del Mediterrani, més de 38.000 persones -xifres oficials-. Unes dades molt semblant a les persones infectades a nivell mundial pel Coronavirus, tot i que la mortalitat d’aquesta ha estat a dia d’avui d’unes 4.300 persones. 


Els que fugen de la violència i la brutalitat de les guerres sempre han anat a buscar refugi a altres indrets. I avui, més que mai, els refugiats estan arribant a la porta de casa nostra. Per a nosaltres, els refugiats són uns desconeguts, un estranys que ens provoquen por pel sol fet que no sabem qui són. L’Europa de “drets i llibertats”, no hauria de girar l’esquena als drets humans, perquè la regressió de drets ens condueix a una societat cada dia més injusta, racista, desigual, on les propostes de l’extrema dreta s’imposen sobre els drets i llibertats de les persones. 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris