Redacto el parlament que dissabte faré en nom dels cinc membres del grup municipal d’Esquerra Republicana a la presa de possessió del nou consistori.
Prevaleixen la il·lusió i les ganes de treballar per Castellar i la seva gent, que per a nosaltres és la manera més efectiva de treballar per a construir la República que volem.
Però també pesa l’amenaça i la coacció de l’estat des del minut zero: ens avisen des de la Junta Electoral que, si no prometem el càrrec com a ells els agrada, ens inhabilitaran. I ho recordo mentre escolto la intervenció final al judici contra els presos polítics, l’amenaça permanent contra tots aquells que ens dediquem a la política i no tenim les mateixes idees que l’Ibex35.
En Rull brilla quan els recorda que “we shall overcome”, que empresonant-los no ens aturaran i acaba citant Espriu: “i ara digueu: ens mantindrem per sempre fidels al servei d’aquest poble”.
Els cauran molts anys de presó.
Penso tot això mentre provo de redactar un parlament per a la cerimònia d’investidura.
I les intervencions finals dels presos polítics m’omplen de motivació i orgull, i em sap un cert greu pels companys i companyes regidores que s’esforcen a fer veure que això passa molt lluny de Castellar i que no va amb ells.
La Dolors, el Josep Ma, la Núria, l’Oriol i un servidor prendrem l’acta de regidors entenent que és un gran honor servir el poble de Castellar i la causa global de la llibertat i els drets humans. I ens hi deixarem la pell.
