22/03/2019 Opinió
Sant Josep, el dia que som poble
Rafa Homet

La festa serveix per a moltes coses: trencar la rutina, trobar-nos, crear identitat i sentiment de poble, etc. Però també serveix per trencar les rígides normes socials i, per un dia, mostrar-nos al món tal i com som.
Sant Josep és el dia en què Castellar del Vallès explica ben fort que no vol ser una ciutat gris, que vol ser un poble amb identitat pròpia, un poble tranquil que deixa ben clar que tranquil·litat no té res a veure amb l’ensopiment oficial en què hem caigut des de fa tants i tants anys.


Per Sant Josep la gent de Castellar surt al carrer i es troba, parla i se saluda. I les entitats també ho fan, o ho feien, perquè cada cop més es redueix el nombre d’entitats presents. Aquest any, a més, ha quedat un poema visual preciós sobre la realitat castellarenca: per anar d’un cantó a l’altre s’havia de passar forçosament per davant de l’estand de l’actual grup de govern, i només per allà.

 
Sense voler-ho, anem col·leccionant poemes visuals que expliquen la realitat que volem canviar. Poema 1: a l’entrada del poble per Sabadell han posat a una rotonda el nom de Castellar del Vallès amb lletres diverses –bé!– però d’una grisor anodina que espanta. Poema 2: qualsevol relació entre institucions ha de passar pel control del grup socialista, com a la fira.
El municipi republicà de Castellar del Vallès aspira a ser molt més, perquè de fet ja és molt més gran del que el tap del govern personalista deixa veure. La fira de Sant Josep a Castellar ha de ser un referent de la capacitat que existeix al nostre poble de crear, de fer, de relacionar-nos.


La fira de Sant Josep ha de desenvolupar tot el seu potencial amb mostres de producte local: la mongeta del ganxet, evidentment, però també el safrà de Canyelles i l’oli del Vallès. Un dia cultural i comercialment potent, que ens ajudi a situar-nos al mapa del país, d’on ens volen amagar.


Perquè aquest poble que volen ciutat gris i sota governança unipersonal pateix a la seva pròpia pell aquesta idea absurda que volen imposar que el que passa a Catalunya no té res a veure amb el que passa a l’Ajuntament de Castellar. Si no som presents als òrgans de decisió del país, si el nom de l’alcalde és molt conegut al poble però gens al Parlament no ens en sortirem en aspectes tan imprescindibles com la connexió amb l’autopista. I aquesta és una evidència innegable i fàcilment demostrable.


Tenim un potencial enorme que pot optar per passar per embuts estrets o relacionar-se directament amb el món. Simplement és una decisió a prendre.
 

Comparteix
M'agrada
Comentaris