Una de les conseqüències ja visibles del canvi climàtic és la proliferació de grans incendis, molt intensos i que es propaguen a gran velocitat a causa de la cronificació de l’estrès hídric d’uns boscos que no estan preparats per als canvis que s’estan donant a nivell climàtic. Són els anomenats incendis de sisena generació. Per sort, a Catalunya no hem patit cap gran incendi aquest estiu, com sí que ha succeït en altres indrets del planeta com Califòrnia o Sibèria. Tanmateix, la tendència i el risc de patir focs similars aquí va clarament a l’alça. Els experts alerten que es donen les condicions perquè cremi tota la franja prepirinenca, que s’estén des de Navarra fins les Gavarres, un total de més de 300.000 ha.
La situació geogràfica de Castellar ens posa en una situació molt compromesa en cas que es declari un foc d’aquest abast, especialment pel que fa als nuclis aïllats i urbanitzacions que confronten amb el parc natural. D’altra banda, cal tenir en compte que ara hi ha més massa forestal a gestionar que mai. Quan l’any 1980 es va crear el cos de Bombers, Catalunya tenia un 33% de massa forestal i ara n’hi ha un 64%, i Castellar no és una excepció.
A Catalunya comptem amb un sistema de bombers mixt, compost pels bombers de la Generalitat i els bombers voluntaris. La nova llei que promulga Podem al Congrés és una invasió de competències i una aberració que pretén acabar amb el sistema mixt.
Durant la reunió que vam mantenir els regidors de JxCastellar dilluns passat amb el conseller d’Interior, vam posar en valor que a Castellar tenim un parc de bombers voluntaris extraordinari que no podria seguir en funcionament amb la nova llei, de manera que quedaríem desprotegits.
Clarament, la prevenció és la clau per controlar i mitigar el risc. I és una tasca que competeix a totes les administracions i a tots nosaltres. Cal un control exhaustiu i periòdic del desbrossament d’espais, ja siguin de titularitat pública o privada. Malauradament, com en moltes altres qüestions, això és més fàcil de dir que de fer. Molts boscos oberts al gaudi del públic són en realitat propietats privades.
Aleshores, és just exigir que el propietari sufragui tot sol aquests costos de manteniment? La mateixa disjuntiva és aplicable als veïns que viuen prop d’àrees forestals i que han de pagar taxes a raó de tasques de prevenció d’incendis. És un dilema que cal resoldre amb urgència per afrontar de forma conjunta i coordinada l’amenaça dels megaincendis.
