Durant el darrer ple es van aprovar les ordenances fiscals per al 2019. L’actual govern municipal no va aconseguir el suport de cap de les altres tres forces polítiques amb representació al ple, i, tal com ha estat costum durant les darreres tres legislatures, la majoria absoluta del govern socialista va ser suficient per aprovar els comptes municipals.
Es tracta d’uns pressupostos continuistes, clientelistes i poc valents. En primer lloc, perquè no garanteixen el que creiem que hauria de ser el lema de fons de la política fiscal en qualsevol administració: que qui més té, més pagui. Al mateix temps, condemnen l’ajut al clientelisme, en lloc d’apostar per l’equitat en l’accés als serveis públics.
L’augment del pressupost recau bàsicamentsobre les famílies: l’IBI (Impost sobre Béns Immobles), després d’un augment del 21% en els tres primers anys del mandat socialista anterior, aquest any augmenta un 2%, mentre que l’impost sobre els vehicles augmenta fins al límit que permet la llei.És a dir, es pren la solució més senzilla, fer que siguin els ciutadans els que carreguin amb la part més feixuga del finançament municipal, mentre que, d’altra banda, no s’augmenta l’IAE a les grans empreses –cosa que només es pot entendre, perquè cada vegada en queden menys, com a maniobra per tal d’evitar que marxin.
Els grans problemes desapareixen del pressupost: els problemes crònics de mobilitat, els ajuts als lloguers d’habitatges, l’aparcament, els programes de prevenció... mentre que les obres s’executen de manera improvisada, i sembla com si responguessin a demandes personals a l’alcalde –que segueix funcionant bàsicament a cop de Facebook– més que no pas a solucions que responguin al bé comú.
Des del nostre grup municipal hem proposat la creació d’un Pla d’Equipaments per tal de poder planificar les necessitats i prioritats pel que fa a les necessitats municipals en els propers anys. Les decisions pel que fa als equipaments culturals, esportius, socials o educatius no poden estar basades en la improvisació.
També hem proposat un pla per tal de crear petites zones d’aparcament per a residents al centre del municipi. Amb la conversió de molts carrers en zones de vianants, aquesta zona presenta greus mancances d’aparcaments de proximitat i, si considerem que és la zona del poble que concentra un nombre més elevat de gent gran, el problema s’agreuja. Per què no s’afronta la falta d’aparcaments del centre mitjançant una política de bonificacions en l’accés a l’aparcament de la plaça Major, que actualment és pràcticament buit?
La tercera proposta que hem presentat ha estat dur a terme un estudi de costos per tal de crear una protectora de gats i gossos a nivell municipal. Després de tot el que ha passat aquest any, Castellar no pot estar supeditat a la disponibilitat de places a altres municipis de la comarca i no es pot desaprofitar l’oportunitat que suposa la cooperació entre els serveis municipals i les entitats locals per tal de superar l’actual situació de precarietat en aquest aspecte.
Malauradament, una vegada més confirmem la manca d’interès del govern municipal socialista, en veure que totes aquestes aportacions han estat desestimades a l’hora d’introduir-les al pressupost per al 2019. No perdem de vista que som a poc més de sis mesos de les properes eleccions, i no se’ns escapa el tuf electoralista que desprenen aquests pressupostos.
Estem segurs que, a partir del proper mes de maig, el proper govern municipal republicà posarà tots els mitjans al seu abast per tal que els propers pressupostos no carreguin la part més pesant a qui ja suporta la càrrega fiscal més feixuga i, per tal que responguin a les necessitats de futur del nostre poble, a fi que Castellar recuperi l’empenta i la prosperitat alhora que pugui assegurar el benestar de tots els seus ciutadans.
