Respecte
Respecte. || J.MUNDET
15/03/2019 Opinió
Per una sexualitat humana
Jacint Torrents

Preocupat, com molts, per les freqüents agressions a noies i dones grans, i per tants casos d’abusos sexuals, no em puc estar de reflexionar sobre el curiós fracàs d’allò que vam anomenar fa uns cinquanta anys la revolució sexual o l’alliberament de les relacions sexuals, que deien que estaven reprimides. Aquells ideals ens havien de portar a una sexualitat més sana i a unes relacions més lliures, respectuoses i exemptes de violència.  


El cas és que la prostitució i la pornografia infantil continuen creixent. I que la pederàstia que afecta l’Església també es dona, segons diuen, en àmbits com la família i l’esport. Sabem que hi ha bandes de joves bàrbars que se les campen desplegant una sexualitat animalitzada. I ens dol que unes lleis no posades al dia o determinats jutges, poc afinats de consciència, no vetllin com caldria pel respecte a les persones, sobretot a les més febles, infants, noies... Afegim-hi l’esclavatge de dones immigrades, el turisme sexual, i, també, la manca d’uns quants criteris ètics generals en el món dels mitjans d’oci i de comunicació.


Com ha de ser una conducta sexual humana? Què hi diuen pares de família, educadors, metges, psicòlegs, pensadors...? L’home ha reflexionat sempre sobre com ha de ser una conducta correcta per viure amb dignitat la seva condició humana. Per exemple, al segle I dC, el filòsof grec Epictet, estoic, pensant en la formació del caràcter dels joves, ja els aconsellava de no tenir, si els era possible, relacions sexuals abans del matrimoni. És cert que els joves d’aquella època es casaven molt aviat, i que avui perd adeptes l’opció pel compromís matrimonial. Però, qui gosaria avui fer aquesta proposta sense semblar gairebé un excèntric? 


Cal una reflexió a fons sobre com ha de ser una sexualitat humanitzada i cal que els qui han de vetllar per l’equilibri entre llibertats i bé comú, facin lleis o facilitin acompanyaments, sobretot en els àmbits familiar i educatiu, que ajudin a fer una societat millor. 


Amb gran tristesa penso que l’Església hauria de fer silenci una bona temporada sobre sexualitat. No perquè el seu pensament sigui deshumanitzador, sinó perquè n’ha parlat massa i amb poc coneixement del que en diuen avui les ciències humanes. I perquè, si abans no fa reformes dins la pròpia casa, no tindrà credibilitat. La raó de la seva existència és contribuir a fer un món plenament humà. I ben cert que tothom que tingui aquesta voluntat amb esperit de servei és necessari i benvingut. 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris