Doncs perquè el feminisme no discrimina, com si que ho fa el masclisme.
Avui és un dia que demostra per ser això, tan sols un dia al calendari, una greu anomalia cultural i social.
Les dones, pel sol fet de ser-ho, pateixen per culpa del patriarcat i per culpa de molts homes i dones masclistes (tot i que alguns/es no se’n adonin) moltes càrregues difícils de tolerar aquest segle.
Són discriminades amb la taxa rosa dels supermercats.
Són discriminades laboralment en què habitualment han de reduir jornada i sou per conciliar la seva vida familiar, moltes vegades per culpa d’una parella que només fa de pare quan juga a la play amb els fills.
Cobren menys salari i percebran una pensió de jubilació menor.
Són assetjades, insultades i violades.
Moltes són assassinades per la violència masclista.
Tantes a nivell mundial que gairebé es podria anomenar pandemia.
Les dones són lliures i iguals.
Han de fer el que vulguin, quan vulguin i no han de justificar-se per res.
Ballar, riure, vestir, beure i arribar tard són accions que de vegades s’utilitzen per justificar determinades conductes masculines.
Se les culpa.
Si un home va begut , serveix d’atenuant, es rebaixa la seva culpa .
Si una dona beu, la culpa és seva.
No han de tenir por.
No han de justificar-se.
Han de fer allò que vulguin i tenir exactament els mateixos drets que els homes, o fins hi tot més, elles són mares, creen vida i fan petons que curen.
Però no em feu cas, jo tan sols soc un home que massa sovint s’avergonyeix de ser-ho.
