Per començar vull deixar clara la meva intenció de no seguir amb aquest debat amb aquest escrit i tancar-lo aquí.
Amb la ironia del títol ja es dona a entendre que els bons catalans són els altres, o sigui que ell mateix s’exclou. Qui es lamenta dels extrems de divisió als que hem arribat, comença fent una divisió entre “bons catalans” i els altres, deuen ser els “mals catalans”.
Si no vaig errat, entre aquests “bons catalans” a qui al·ludeix, hi deu comptar personatges com els germans Maragall, Nadal, Tura, Comín, Castells, Geli, Ballart... com les més de 500.000 persones que han deixat de votar el PSC del 2003 ençà.
Es defineix com a demòcrata fundacional moderat.
Penso que de demòcrata, ben poc, vist el seu tarannà, de fundacional (no sé si vol dir que ell va fundar la democràcia) i de moderat, és un qualificatiu (com honest) que l’han de posar els altres.
En quant a la democràcia espanyola, ja està bé així : “espanyola”, com adjectiu que la defineix.
* Amb una Constitució negociada amb l’exèrcit.
* Amb un exèrcit que garanteix “ La unidad de España”.
* Amb una monarquia sine qua non.
* Un Tribunal Constitucional que anul·la un estatut, votat pel poble i aprovat pel Congrés, després de retallar-lo.
* Amb un cap d’estat inmune als delictes del codi penal.
* Amb un Sr. “X” que tothom sap qui és.
Per acabar, el dret de protesta està reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans.
