Fa dues setmanes vaig observar al carrer Prat de la Riba que els equipaments de lleure de l’escola Sant Esteve havien travessat la reixa del recinte.
Van aconseguir escapar-se unes pintades de color verd i una pista per jugar a la xarranca.
Sembla que a les pintades se’ls van afegir dues cadires de fusta per fer una seguda com Déu mana i uns pals de ferro que són del morro fort.
Entre uns i altres, sembla que no es posaven d’acord, perquè les pintades volien que els nens juguessin a tocar del trànsit i les cadires només volien jaure sense fer res. Els pals de ferro, en formació militar, van exigir que aquell territori fos únicament per a pals de ferro. Així és com feien enrenou, entre les reivindicacions i les proclames dels uns i dels altres que van arribar unes tanques de la policia local per posar una mica de seny. Els crits s’escoltaven des del consistori municipal.
Aviat van començar les primeres empentes i els retrets van pujar de to. Els pals de ferro es van moure rondinant a contracor uns centímetres cap a la dreta, i la xarranca va comptar fins a deu per no perdre els nervis.
Al final només van quedar les dues cadires mirant com circulaven els cotxes buscant aparcament com si fossin cavallets de la fira.