24/03/2023 Opinió
Pacificació
Gerard Gomila

Fa dues setmanes vaig observar al carrer Prat de la Riba que els equipaments de lleure de l’escola Sant Esteve havien travessat la reixa del recinte. 
Van aconseguir escapar-se unes pintades de color verd i una pista per jugar a la xarranca. 
Sembla que a les pintades se’ls van afegir dues cadires de fusta per fer una seguda com Déu mana i uns pals de ferro que són del morro fort. 
Entre uns i altres, sembla que no es posaven d’acord, perquè les pintades volien que els nens juguessin a tocar del trànsit i les cadires només volien jaure sense fer res. Els pals de ferro, en formació militar, van exigir que aquell territori fos únicament per a pals de ferro. Així és com feien enrenou, entre les reivindicacions i les proclames dels uns i dels altres que van arribar unes tanques de la policia local per posar una mica de seny. Els crits s’escoltaven des del consistori municipal. 
Aviat van començar les primeres empentes i els retrets van pujar de to. Els pals de ferro es van moure rondinant a contracor uns centímetres cap a la dreta, i la xarranca va comptar fins a deu per no perdre els nervis. 
Al final només van quedar les dues cadires mirant com circulaven els cotxes buscant aparcament com si fossin cavallets de la fira.
 

Comparteix
M'agrada
Comentaris