Al ple de dimarts vam tenir l’oportunitat de debatre sobre una moció presentada pels companys de Junts per Castellar que portava per títol “Moció sobre les ocupacions conflictives i delinqüencials”.
Nosaltres ens vam abstenir, ja que el text de la moció barrejava, tant en la part expositiva com en la part dels acords a prendre, les ocupacions delinqüencials amb les ocupacions que es duen a terme per motius econòmics. I és que cal ser molt curosos a l’hora de fer servir les paraules, ja que no podem posar totes les ocupacions dins del mateix sac. És important diferenciar els ocupants econòmics, que són en la seva gran majoria famílies que no tenen cap altra opció, que han quedat abandonades pel sistema, que no poden accedir a un habitatge i que quan ocupen ho fan en immobles propietat de bancs i fons voltors, de les ocupacions que fomenten activitats delictives, que perjudiquen la societat i provoquen greus problemes de seguretat i convivència i que, sovint, acaben extorsionant els mateixos ocupants econòmicament, de manera que es converteixen en víctimes d’aquestes màfies.
És evident que no són el mateix i que, per tant, cal tractar-los de manera diferent. Quan aprovem una moció, estem aprovant una sèrie d’acords que deriven d’unes explicacions prèvies, i sempre es demana que se’n doni trasllat a les entitats i institucions que correspongui segons la matèria que es tracti. Per tant, entenem que no es pot aprovar un text que no aclareix conceptes, sinó que els barreja i distorsiona, perquè si aquest text, a més a més, demana que es modifiquin determinades lleis, hem de saber que les lleis no fan diferències i afecten tothom per igual, sigui ocupant econòmic sigui màfia delinqüencial.
Compartim que cal lluitar contra les ocupacions delinqüencials i destinar-hi tots els recursos i eines possibles, i compartim que sí, que ens calen més recursos per poder treballar per l’emergència habitacional des dels municipis. Per això, ha sigut des de la Generalitat que s’han pres mesures que pretenen canviar aquesta realitat. És des de la Generalitat que s’ha impulsat la llei de control de preus de lloguer que ha de permetre millorar l’accés a l’habitatge a un preu més accessible i que, en el seu primer any d’aplicació, ja ha donat els seus fruits. O la llei stop desnonaments per forçar solucions de lloguer social enfront situacions d’emergència habitacional i d’ocupació amb les persones vulnerables. I ha estat des de la Generalitat que s’ha demanat que els pisos de la Sareb se cedeixin a la mateixa Generalitat com als municipis per tal de poder ampliar els parcs públics i reduir les llistes de les meses d’emergència.
Entenem que cal seguir treballant des de l’òptica del dret a l’habitatge i, paral·lelament, potenciar la lluita contra les màfies i grups delinqüencials. Seguim.
