Fa més de sis anys a la bústia de L’Actual (número 233, pàgina 10, a la secció d’opinió) es podia llegir una carta signada per “Treballadores OSB” amb el títol “L’Obra Social Benèfica segueix en lluita”, on es deia que l’OSB era un model de residència. Preguntàvem perquè el nostre Alcalde (l’Ignasi) i altres membres del Patronat ens valoraven tan poc i altres preguntes més.
Han passat els anys, diferents equips de direcció s’han fet responsables de l’entitat, però en cap moment han fet possible que l’OSB tornés a ser aquell lloc a on els ciutadans de Castellar els agradaria anar, pel seu tracte i per totes aquelles coses que volen gaudir en una etapa de la vida en què més que mai necessitem l’ajuda dels altres.
Com hem dit, diferents equips han passat i cada vegada la relació entre dirigents i treballadors/es s’anat deteriorant, sigui per problemes econòmics o mala coordinació. En el cas de la coordinació no es respecta l’antiguitat de les treballadores, també es fa un menyspreu total a treballadors/es per part d’algun membre de la direcció, que fa servir un llenguatge inapropiat en el moment de resoldre algun dels problemes provocats per la tensió provocada per l’equip directiu actual, afavorint uns/es treballadors/es en perjudici d’altres. Això ha portat un mal ambient a la nostra feina diària. Un problema que hem intentat dialogar amb totes les parts implicades.
Per a nosaltres el més important és la qualitat d’assistència als residents, però aquesta tensió entre Administració i treballadors/es ho fa molt difícil, la qualitat del servei s’ha d’aconseguir anant les dues parts caminant pel mateix camí i això és el que volem pel bé de tothom.
