Després que el Congrés tombés el decret de romanents impulsat pel govern espanyol, i després de sentir repetir fins la sacietat que aquell decret era l’única alternativa possible, la ministra d’Hisenda anunciava aquest dilluns passat que suspenia la regla de despesa per a aquest 2020. Això implica que els ens locals podran utilitzar el superàvit del 2019 per finançar inversions. Una rectificació en tota regla per part del govern central, ja que, recordem, el propòsit inicial era transferir els estalvis dels ajuntaments a Hisenda a mode de préstec a retornar en el termini de 10 anys. Podríem dir que els nostres estalvis “es queden”.
Abans d’aquest canvi de paradigma, ja havíem manifestat la nostra disconformitat amb el que consideràvem un atemptat contra l’autonomia financera local. De fet, teníem previst entrar una moció en aquest ple de setembre perquè l’Ajuntament s’hi posicionés en contra en cas que el decret tirés endavant. Per tant, acollim amb satisfacció aquesta rectificació, que creiem fermament que facilitarà la labor dels ajuntaments a l’hora de mobilitzar recursos per afrontar les tasques de reactivació econòmica.
La ministra també va deixar la porta oberta a suspendre la regla de despesa per al 2021. Tenint en compte que, amb tota probabilitat, l’any vinent encara estarem arrossegant les conseqüències de la pandèmia i les conseqüents despeses que se’n deriven, veiem necessari que així sigui. Els ajuntaments, en la mesura que representen el nivell de l’administració més proper al ciutadà i, per tant, és on s’acudeix en primer lloc quan es necessita un ajut públic, a més de ser responsables d’oferir un munt de serveis essencials, han de tenir flexibilitat per adaptar-se amb immediatesa a les necessitats de cada moment.
Seria un error abandonar els ajuntaments a la seva sort fent front ells sols a les despeses derivades de la Covid. Es parla molt del model, certament desastrós, de finançament autonòmic, que limita enormement el desenvolupament complet de les potencialitats del nostre país, però l’altra gran assignatura pendent és la reforma del finançament dels ens locals. És molt feixuc fer front als problemes d’avui dia amb instruments obsolets. Necessitem eines actualitzades als temps en què vivim, perquè l’alternativa ens duu directes cap al fracàs.
La conclusió de tot plegat és que s’ha fet palès que no es pot fer política d’esquenes al municipalisme, perquè el municipalisme és la base de tot. Si al municipalisme li va malament, tot anirà malament.
