Durant el darrer cap de setmana van tenir lloc els plens de constitució als ajuntaments de tot Catalunya. Junts per Catalunya és la formació política que acapara un major nombre d’alcaldies al nostre país. Concretament, n’ha aconseguit 370, aproximadament el 40% del total, situant Junts per Catalunya com a primera força municipalista.
Si a això hi sumem les 359 alcaldies d’ERC i les 19 de la CUP, el resultat és que gairebé el 80% dels municipis de Catalunya tindran alcaldies republicanes.
La realitat és que l’independentisme manté l’hegemonia a totes les conteses electorals: municipals, europees, catalanes i espanyoles.
No obstant, la divisió i les baralles dels partits amenacen amb enviar-ho tot en orris. Mentre no hi hagi una estratègia conjunta i compartida per part dels partits, les entitats i la societat civil, no s’avançarà cap a la independència.
I és inadmissible que allò que el poble ha expressat a les urnes no es pugui dur a terme per l’egoisme i les ànsies de poder dels partits.
L’electorat independentista no es mereix això i els presos i exiliats, menys encara. A la vista de la sentència que dictarà el Tribunal Suprem, tenim el deure moral com a societat d’estar a l’altura i ser capaços de donar-hi una resposta de país exemplar. I, ara per ara, això sembla impossible, vist el caïnisme descarnat d’aquesta última setmana en la lluita pel poder a les corporacions locals.
Semblava obvi, inicialment, que les forces republicanes s’avindrien per aconseguir el màxim d’ajuntaments en favor de la independència possibles.
Però malauradament, després de tota la repressió viscuda, encara hi ha faccions de l’independentisme que s’ha posat la bena als ulls i han preferit pactar amb els carcellers en comptes de fer-ho amb les altres forces independentistes.
Quan acceptem que això no va de partits, sinó que va de país, i que l’èxit l’aconseguirem des de la generositat i no des de la lluita pel poder, tornarem a avançar cap a la independència. Tot pot ser que hi hagi qui no estigui realment per la labor de l’alliberament nacional. En qualsevol cas, aquests hauran de donar explicacions al seu electorat.
No ens equivoquem, l’adversari no es diu ERC, JxCatalunya o CUP. L’adversari es diu Estat espanyol, ja sigui de dretes o d’esquerres. Perquè, com hem vist a Barcelona, quan es tracta d’arraconar l’independentisme l’esquerra espanyolista de Colau no té problemes amb pactar amb la dreta reaccionària i superba de Valls.
