Totalment immersos dins un context actual tan viu i canviant com és el del món audiovisual, amb les noves plataformes i les noves maneres que ens ofereixen de veure cinema, sèries, documentals, etc., plataformes com Netflix ens donen l’opció d’accedir a continguts de maneres diferents a les tradicionals. Això mateix ja hauria de ser enriquidor des del moment que ens permet adaptar als nostres horaris i a la nostra disponibilitat una oferta de propostes amplíssima: veure la nostra sèrie favorita quan i on ens vagi bé, també des d’altres dispositius... no cal ser ni a casa ni davant la pantalla del televisor per poder veure aquell documental, aquella sèrie o aquella peli que ens interessa.
Aquestes noves formes de veure el cinema han entrat a les nostres vides per quedar-se i, en un món tan fluctuant i de canvi constant, hem de saber aprofitar els avantatges que ens ofereixen i fer-ne un bon ús. Però tot i acceptant-les i reconeixent-les, mai haurien de poder reemplaçar i menys substituir el visionat en pantalla gran i en una sala de cinema. No ens podem desfer de l’embolcall màgic que representa una sala de projecció. L’evasió que et permet una sala de cinema no admet comparacions. Al cine pots oblidar les pampallugues dels telèfons mòbils, els sorolls de l’entorn més immediat i tot tipus d’interrupcions domèstiques que es produeixen quan ets a casa. Diríem que es donen les condicions adequades per submergir-te durant una hora i mitja o dues hores en una altra vida i en unes altres històries.
Aquesta és la màgia i mai serà el mateix veure una pel·lícula al cinema o a la pantalla d’un telèfon mòbil o d’una tauleta, mentre vas en tren a treballar. A més, i enfront el consum individualitzat que suposen l’ús d’aquests dispositius, les sales de cinema ofereixen una experiència col·lectiva. Anar al cine és un acte social que afavoreix les relacions humanes al poble o a la ciutat, permet compartir impressions sobre allò que has vist i fins i tot afavoreix l’activitat econòmica als bars, restaurants i comerços del voltant.
Ens podem fixar en un exemple recent. Els usuaris de Netflix poden veure pràcticament en exclusiva una pel·lícula tan premiada i anomenada com Roma sense sortir del menjador de casa seva. Doncs si tenen l’oportunitat de poder veure-la en alguna de les poques sales de cinema on s’ha estrenat, veuran una pel·lícula diferent de la que van veure al televisor de casa. Per polzades que aquest tingui, la fotografia en blanc i negre, amb aquells plànols generals que acaben sent plànols seqüència, i aquella recreació del Mèxic dels anys setanta tan aconseguida, no es poden valorar ni apreciar de la mateixa manera veient-la al cinema o veient-la a la televisió. Per tant, reivindiquem que, si més no, hi ha un determinat tipus de pel·lícules més aconsellables de veure en pantalla gran, tot i les plataformes que ens les puguin oferir, si el que volem és gaudir del bon cinema i totes les seves virtuts.
Sense sortir del tema de les plataformes, l’11è BRAM! ha estat sensible al context actual i projectarà com a novetat la sèrie Arde Madrid de Movistar+. A Castellar tindrem el privilegi de poder-la veure en pantalla gran en una marató que comptarà, a més, amb la participació de la seva creadora, la castellarenca Anna R. Costa.
I sense perdre l’essència social, i també en pantalla gran, la mostra ens brindarà diversos eixos temàtics: la mirada femenina al cinema, l’activisme i el feminisme, els drets del col·lectiu LGTBI, la memòria històrica... un seguit de temes que constantment cal reivindicar, denunciar, recordar perquè malauradament no perden vigència, malgrat el pas del temps. Tot plegat, preparat a cura pel Club Cinema Castellar Vallès: som amants del cinema i, en definitiva, públic que s’ha organitzat per acostar un cinema que combina reflexió, art i entreteniment... ah, i que aposta per la versió original.
