Dissabte passat, juntament amb desenes de milers de catalans, vam citar-nos al centre de la capital del Regne d’Espanya. A la manifestació vam posar de manifest, valgui la redundància, que hi ha un gran nombre de catalans que defensem que l’autodeterminació no és cap delicte. I una cosa a la qual no se li està donant la importància que mereix és que no només érem catalans, a la manifestació. Gent vinguda d’arreu de l’Estat espanyol ens van fer costat i van sumar-se a les nostres reivindicacions.
Les discussions sobre el nombre de manifestants són una trampa ideada per l’espanyolisme per desmotivar-nos i dividir-nos. Després de tot el que ens han dit i fet, estan impotents i descol·locats perquè veuen que el suflé, com ells ho anomenaven, no és desinfla, segurament perquè mai ha sigut un suflé. I justament aquest és el motiu pel qual hem de seguir mantenint el torcebraç. El moment és ara i si anem a l’una serem imparables.
Estan tan obsessionats en donar-se cops al pit per demostrar qui és més espanyol que no s’adonen que amb cada extravagància, amb cada atac, amb cada menyspreu, l’esvoranc entre Catalunya i Espanya s’eixampla una mica més. Som dos països diferents, es miri per on es miri. Econòmicament, políticament, culturalment, socialment, els indicadors parlen per si sols.
Si Espanya no ha sabut canviar en 500 anys, no ho farà ara. I si bé és cert que hi ha gent demòcrata a Espanya i que comparteix les nostres reivindicacions, malauradament no són prou i ni molt menys majoritaris per forçar un canvi de paradigma a nivell espanyol. Per tant, la lluita conjunta en aquest sentit ara mateix no és una opció raonable. La millor manera d’ajudar a aquesta gent a forçar un canvi a Espanya serà després que Catalunya es constitueixi com a estat independent. Tot el que no passi per aquí estarà condemnat al fracàs ja abans de començar.
Ara mateix cap partit d’àmbit espanyol té cap proposta de valor per a Catalunya. D’una banda, el tripartit de dretes només cerca l’aniquilació de Catalunya com a nació. El PSOE pensa el mateix, però ho camufla, i Podem, en la seva adolescència crònica, encara es pensa que això del procés és un invent de les elits catalanes alhora que és incapaç de desobeir la JEC i mantenir un llaç groc a la façana d’un edifici públic.
El futur de Catalunya és a les nostres mans. Tenim la responsabilitat d’estar a l’altura.
