12/07/2019 Opinió
L'espai públic, oblidat
Oriol Martori

L'espai públic dels nostres pobles i ciutats ha estat un àmbit de transformació i millora els últims anys, tot seguint el reeixit model ‘projectual’ post-Olímpic de Barcelona. Els entorns urbans on convivim s’estan reformulant constantment i l’espai públic necessita transformar-se per adaptar-se a les noves demandes, als nous valors i als nous usos. L’espai públic és el lloc de superposició de funcions, de confluència de conflictes i d’expressió de la vida col·lectiva. És la confluència en un espai comú del que és públic i el que és privat, -l’espai ‘Àgora’. 


És per això la importància del disseny i el manteniment d’aquests espais. La llegibilitat i comprensió de la trama urbana està directament relacionada amb el seu projecte urbà. La configuració de l’espai públic no és mai neutra. Pot ser un espai on sentir-se integrat i acollit, o agredit i violentat, i per tant, que afavoreixi la integració o l’exclusió. És la part més social, i generalment més descuidada, de la transversal tasca de redissenyar i transformar l’entorn on convivim.

 
Molt sovint els projectes d’espai públic s’han centrat en el costat més arquitectònic, en la materialització i forma de l’espai. És a dir, en les qualitats més visuals dels acabats i la composició formal. Uns projectes que els últims anys han descuidat la funció social de l’espai públic i la seva capacitat transformadora com a espais de cohesió. L’espai públic no és un espai només de transició o mobilitat, l’espai públic és un espai de cohabitació i socialització. La mirada transformadora d’un entorn comú mai pot fer-se des de la visió purament formal o geomètrica. La mirada de l’espai públic ha de ser pluridisciplinar i transversal. A través de la integració de gènere, edat i cultura. Una aproximació des de la màxima que l’espai de tots i totes és l’espai on tothom s’hi pugui sentir representat. 
Un dels elements de l’espai públic que més hem descuidat a Castellar els últims anys  és un dels més fonamentals, l’arbrat.

Malauradament el verd urbà al nostre poble no ha tingut l’atenció i cura que requereix, no només com a elements amb importants funcions ambientals, sinó també com a elements del nostre patrimoni, heretat de generacions predecessores. Tots sabem que els arbres fan ombra als carrers i edificis, però potser no som conscients que poden millorar el rendiment ambiental dels edificis reduint les despeses de calefacció i sobretot de refrigeració, i reduir els efectes de l’illa de calor. No es tracta només de fer més agradable el paisatge urbà, sinó de fer-lo habitable. És a dir, convertir un territori en un ‘hàbitat’ adequat per viure els humans en plenitud. (Segla, J.; “L’arbre urbà, recurs de futur”).


Sovint es tracta el verd urbà com un element purament ornamental, una decisió de jardineria urbana associada a un element de contemplació.

 
Encara a dia d’avui estem patint la reducció de recursos municipals, com a conseqüència de la crisis econòmica, a la gestió del verd urbà amb l’argument que no forma part de les necessitats bàsiques de la ciutadania. La manca de manteniment i inversió en el verd urbà no només provoca una continua degradació de la qualitat ambiental del nostre entorn, sinó que deixa una pèssima herència a les futures generacions. 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris