Quan els fills són petits i educats normals estan totalment integrats dins la família. Fan una vida immersa dins la petita societat familiar seguint les trajectòries i moviments dels pares i dels germans. Estar en el col·legi és una situació transitòria que no interromp de fet la unió amb la família, més aviat la referma.
A mesura que van passant els anys de la infància, la vida del que va començant l’etapa de la joventut, tot i conservar una bona o molt bona relació amb la família, es va despertant al principi a una vida paral·lela, però a poc a poc va divergint de la línia de la vida familiar per muntar una vida cada vegada més independent.
Aquesta línia independent de la joventut es va engruixint amb més vivències pròpies i independents, i es va consolidant amb cada vegada més autonomia.
Els pares han de respectar aquest afany de vida pròpia perquè es vagi despertant i definint la personalitat del jove, fet totalment imprescindible de cara al futur.
