i somnis innocents
m’ acosten a la llibertat.
D’ells en faré pensaments que cap jurat
ple d’indecents
podrà convertir en pecat.
Amb llarga i fosca toga
alçaràs el teu dit
nuaràs l’estreta soga
i m’apuntaràs al pit
fins que per la boca
surti l’últim crit.
Afronto, convençut
i sense clemència,
que ja he perdut
la sentència.
Però no obtindràs del vençut
cap obediència.
Espero amb el cap alt
i sense recança
el veredicte fatal
de la vostra venjança
sabent que no serà el final,
ans tot comença.
Però ni els claus
que poseu a la creu
ni els cops que fan blaus
apagaran la meva veu
ni ens faran esclaus
de la vostra seu.
Per cada cop de dolor
una convicció afegida.
Per cada insult sense amor
una frase estimada.
Per cada nit de por
un somni d’albada.
Per cada dia sense claror
una vida il·luminada.
Per l’absència forçada
que al fill ha provocat plor
una amorosa abraçada
a cada rínxol d’or.
La meva victòria serà pels somnis en què he cregut.
La teva derrota serà per la llibertat que m’has negat.
Els meus fills creixeran amb l’amor que han tingut.
Els teus fills et retornaran l’odi que els has llegat.
