El lliurament de la Medalla de la Vila a l’Institut Castellar el passat 6 de setembre és una ocasió magnífica per valorar els mèrits d’un centre educatiu que ha estat fonamental per a l’ensenyament, la cultura i la convivència a Castellar del Vallès i a Sant Llorenç Savall. Des de l’any 1987, quan l’institut va començar a fer camí al Palau Tolrà, fins a l’any 1993, en què el centre s’instal·lava definitivament al modern edifici del carrer Carrasco i Formiguera, hem vist créixer una comunicat educativa que no ha deixat d’estar compromesa amb la formació dels seus alumnes i amb el servei a la societat que l’acull.
Des de l’experiència personal de vint-i-tres anys de docència al centre, voldria destacar un conjunt de factors que crec que el singularitzen i que en senyalen una certa identitat. Tot i els canviants plans d’ensenyament, sovint molt erràtics i poc encoratjadors, i les retallades pressupostàries més dràstiques, recordo els meus anys de professor de llengua catalana i literatura a l’institut com una etapa gratificant per viure la teva feina com una experiència apassionant de transmissió.
Sobretot, perquè et senties formant part d’un col·lectiu humà obert i cordial, que possibilitava aquell punt de trobada necessari que fa que un centre educatiu esdevingui una entitat viva, amb sensibilitats diverses i amb opinions contrastades. En un entorn com aquest són possibles tant el propi desenvolupament professional com les complicitats i l’entusiasme imprescindibles per tirar endavant projectes que saps que enriquiran la formació de l’alumnat i que acabaran donant un sentit més complet a la tasca docent.
Amb aquesta guspira engrescadora, l’Institut Castellar ha fet una aposta per l’activisme cultural. La cultura viscuda com una oportunitat per reivindicar el coneixement científic i humanístic, la divulgació amena, la consciència crítica, l’experiència i la creativitat artístiques, el foment de la lectura... A partir de les iniciatives del professorat s’ha donat continuïtat i valor a projectes de formació educativa que comporten la participació i la implicació dels alumnes; i, alhora, sense deixar de connectar amb la societat que ens envolta, perquè sempre hi ha hagut la voluntat de fer actes oberts a la ciutadania.
Així, les “Converses per entendre el món actual” s’han convertit en una experiència formativa que ha permès apropar a l’alumnat personalitats del terreny de la política, de l’economia, del periodisme, de la ciència, de la literatura, etc. La “Setmana de la Ciència” ha fomentat unes sessions pràctiques –i sovint molt espectaculars- relacionades amb els coneixements científics, en què participen professors i divulgadors que tenen una capacitat de transmissió i de comunicació notables. I els grups de teatre del centre han representat activitats dramàtiques singulars, que han permès la creativitat i l’expressió d’uns alumnes que han descobert una vocació o un enriquiment personal a través de l’escena.
Una de les iniciatives més arrelades en l’institut és la “Festa de les cultures”, una ocasió extraordinària per plantejar, en un entorn lúdic, qüestions socials que es troben en el centre del nostre món convuls: la violència de gènere, la immigració econòmica i els refugiats de les guerres i els conflictes polítics, el racisme, la pobresa, la desigualtat social, … Amb la voluntat, també, de fer una mirada cap a països i cultures que parlen de la diversitat i de la riquesa humana.
Tant de bo aquestes activitats i iniciatives, que donen identitat i sentit a l’Institut Castellar, continuïn presidint un centre que, més enllà de la vida acadèmica, deixa petjada en els alumnes i en els professors que han tingut l’oportunitat de formar-ne part.
Potser caldria fer una crida perquè, ara que s’han celebrat els 30 anys de l’institut i que li ha estat lliurada la Medalla de la Vila, es fessin passos envers la constitució d’associacions d’exalumnes i exprofessors de l’Institut Castellar amb la voluntat de persistir en una comunitat educativa que treballa a favor de la cultura i del compromís crític davant dels problemes de la nostra societat.
