Amb alegria, complaença, satisfacció i sentiments de nostàlgia vam alegrar-nos molts castellarencs de certa edat del retorn de l’Estevet al nostre poble i més amb la inspirada figura, aquesta vegada de bronze, de la nostra volguda artista Mar Hernández.
Sense pensant-nos-ho gaire, ràpidament els vells records retornaven al nostre pensament sobre el com, el perquè, el motiu, el quan... d’aquell primer Estevet. Evocant aquella frase de Winston Churchill que “qui oblida el seu passat no té futur” ens vam posar a treballar a fi d’esbrinar els orígens de tot plegat i a buscar en una de les col·leccions del setmanari Forja,que per sort encara conserven molts castellarencs i castellarenques, a fi d’esbrinar els orígens de tot plegat.
Evidentment com molt bé indica L’Actual del 8 al 14 de gener d’enguany, l’estatueta es va col·locar l’any 1969, concretament al mes de juny, però el motiu ve d’uns mesos enrere. Sembla ser que en el mes d’abril del mateix any, qual l’alcalde era el Dr. Llorenç Casas Wehrli, segons diu Forja, s’inaugurava la remodelació, venint de Sabadell, de l’entrada al poble pels Pedrissos, per cert amb el primer rètol que deia “centro ciudad” i al mateix temps a la zona on tenia i encara té la terminal La Vallesana s’estrenava “un tortell, una corona o un pastisset” a fi que cotxes i Vallesana donessin la volta.
És a dir, el fins llavors poble i ja ciutat de Castellar, inventava la primera mini rotonda per a la millor circulació. Així com la nova entrada va agradar, la illeta de La Vallesana no va plaure gairebé ningú. El firmant de la notícia, Jordi, pseudònim d’Antoni Maria Castells, un dels fundadors del setmanari Forja, no va voler criticar el fet, ja que va sentir rumors de que, en poc temps, s’hi pensava posar una estatueta o figura decorativa. I sense tenir-ne confirmació, sembla ser que la figura es va comprar a la veïna Caldes, a la coneguda Terrisseria, situada al carrer Homs, núm. 65. Llavors sí, el mes d’octubre de l’any 1969, el nº 1141 del setmanari Forja àmpliament comenta la col·locació de l’Estevet a la petita rotonda del lloc denominat La Vallesana, amb opinions, segons es diu, per a tots els gustos: “que si ridícula, petita, de mal gust...” i fins i tot sentencien que “A Castellar tenim gust de senyor i butxaca de pobre”. Però el que volem és referir-nos essencialment al motiu del nom, que el trobem en el propi comentari de l’avi Castells, o sigui el Jordi, per tant Antoni Maria Castells: “En fi, els comentaris per al petit vailet de davant La Vallesana, que també podríem batejar amb el nom d’Estevet, han anat a dojo, com sol dir-se, pel broc gros, però com que ens hi anirem acostumant a veure’l tot grassonet i simpaticot, ja passaran les ganes a tothom de dir-li la seva...”. Per tant, el va batejar l’avi Castells. Curiosament un paràgraf més avall en prediu el final escrivint: “No cal dir que desitgem a l’Estevet que la seva estada entre nosaltres li sigui agradosa, no diem duradora, per no molestar els qui no senten per ell cap simpatia i, sincerament, no voldríem pas que li passés el que li va passar a la Sireneta, la bella i popular estàtua de Copenhaguen que uns gamberros van decapitar i llençar al mar la seva simpàtica testa”.
Més o menys això va passar amb l’Estevet, encara que no va ser una gamberrada, sinó un cotxe, que el va destrossar quan hi va topar, a primers d’octubre del 1990. Una altra controvèrsia va ser la de la seva il·luminació vermellosa. En definitiva, trobem encertadíssima la moderna reposició del sempre simpàtic i històric Estevet i per la nostra part simplement hem volgut aportar-hi les vivències i els records que poden aportar els escrits de l’enyorat setmanari Forja. Llàstima del maleït coronavirus, que va fer poc visible i poc popular la seva nova inauguració el dia 26, diada de Sant Esteve, patró de Castellar.
Els nostàlgics de Castellar i del setmanari Forja podríem haver aportat més puntual informació i fins i tot, com en millors temps, amb una audició de sardanes, podríem haver-hi ballat la sardana de Carles Rovira L’Estevet.
