S'acosten les eleccions i l’equip de govern ultima els detalls i l’atrezzo d’aquest gran escenari que és Castellar per tal de crear un plató des del qual fer veure que Castellar ha avançat en alguna cosa aquests darrers quatre anys. Res més lluny de la realitat. Aquells que són més observadors s’hauran adonat que tot és una posada en escena per aparentar allò que no ets.
Durant aquestes últimes setmanes, la successió d’obres, remodelacions i manteniments diversos han irromput en la tranquil·la vida castellarenca de la mateixa manera que quan convides algú a casa has de tenir-ho tot a punt a corre-cuita abans que no arribin els convidats i s’enduguin una impressió no desitjada. I què s’acostuma a fer quan no hi ha temps per fer les coses adequadament? Prioritzar, apostar pel més segur i ocupar-se del que es veu a primera vista. Justament el que ha fet el PSC aquí.
I com que els recursos són els que són, surt més a compte invertir-los allà on puguin crear un major impacte entre la gent, que és qui decidirà si continues en el poder o no. Som davant d’un sistema clientelar molt utilitzat pel PSOE a Andalusia que ha tingut conseqüències nefastes pel desenvolupament d’aquesta regió. I no podem permetre que el PSC de Castellar segueixi els mateixos passos aquí, però malauradament ja està passant. Només cal fer un tomb per Sant Feliu, el Balcó, els Airesols, les Arenes, Can Font... La manca d’inversions i manteniments és evident, fins el punt que s’està convertint en un problema de seguretat pública per als veïns.
Mentre el centre s’endú el gruix de l’atenció de l’Ajuntament, la resta de barris i nuclis del municipi estan abandonats des de fa anys. El camí que va a Sant Feliu per Can Juliana, pel qual no s’hi pot transitar perquè la passera que creua el riu fa que està destrossada anys i panys, n’és un exemple. Els camins que voregen les Arenes, amb arbres caiguts i brutícia per tot arreu, en són un altre. Però com que en aquestes zones hi ha menys veïns per votar-te, val més centrar-se en altres coses més profitoses. Tot es redueix a una qüestió de vots. I mentre el 155 segueixi dirigint l’Ajuntament, els castellarencs viurem encapsulats en un poble artificial i de cartró pedra amb el que faran el que vulguin per fer veure que es preocupen per nosaltres, com en el cas de Truman Burbank, de la pel·lícula El show de Truman.
