Les primeres referències d’aquest mas es troben l’any 1162, quan apareix amb el nom de Coma d’Hermet, on vivia la família Marquet. Hi ha notícia documental de la masoveria des de l’any 1200. El mas depenia del castell de Pera i del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en prengueren propietat després de la pesta del segle XIV.
L’any 1712 la família Oliver de Castellar del Vallès va comprar el Marquet de les Roques als benedictins beneficiaris dels béns del monestir, juntament amb altres masos rònecs dels voltants.
Al segle XIX, la família Oliver es va convertir en una saga d’industrials de Sabadell, i l’any 1895 Antoni Oliver i Buxó (Sabadell, Vallès Occidental, 1833 - Sabadell, Vallès Occidental, 1904) , que va ser un dels fundadors del Banc de Sabadell, industrial i notable pintor, va encarregar la reforma de l’edifici a l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, Barcelona; 1864 - Barcelona; 20 de setembre de 1928), que va comptar amb la col·laboració del seu pare, i acreditat mestre d’obres, Gabriel Batllevell Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d’agost de 1910).
L’escriptor Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), als anys vint del segle XX, va fer del Marquet de les Roques, punt de trobada d’intel·lectuals i artistes (Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica); Carles Riba Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959); Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d’agost de 1878 - Barcelona, 2 d’abril de 1933), que es signava Guerau de Liost, etc.), hi organitzava vetllades literàries amb el grup d’escriptors conegut com la ‘Colla de Sabadell’.
Aquí es constituí l’editorial La Mirada, que encara perviu.
La família, clarament compromesa amb els ideals democràtics i catalanistes, fou desposseïda de la propietat quan es va consolidar la victòria dels feixistes sediciosos, encapçalats pel general Franco, contra el govern legítim de la II República.
L’any 1941, la propietat del Marquet de les Roques va ser adquirida per Llorenç Valls, propietari del Vapor del poble.
Actualment és propietat de la Diputació Provincial de Barcelona, que, malgrat que manté encara activitats culturals combinades amb l’activitat agropecuària de la finca, a càrrec de masovers, n’ha tallat l’accés rodat des de l’aparcament. Això obliga a caminar un bon tros, i més si es vol anar a la font del Llor, que, cal recordar-ho, apareix documentada l’any 1507 amb el nom de Loreda, i que tenia llarga tradició com a indret de fontades i berenades; i pel fet de trobar-se en ple camí de la Vall d’Horta a Coll d’Eres i Mura ha estat sempre una referència, a més de proveir d’aigua el Marquet de les Roques; també s’ha ‘suspès’ la tradicional celebració religiosa en ocasió de la Festivitat de Sant Roc, patró del Marquet.
