Queda poc més d’una setmana per a les eleccions municipals i europees. Poden semblar dues realitats ben llunyanes, però no és així.
A les eleccions europees ara mateix hi ha una lluita entre la democràcia i l’arbitrarietat judicial espanyola. Des del sistema judicial espanyol s’han posat tots els entrebancs per tal d’impedir que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí poguessin presentar-se com a candidats al Parlament Europeu. Finalment, davant l’evidència de la injustícia que això comportava, i també a causa de les veus que s’han sentit des de l’Europa democràtica, en el sentit que una decisió tan aberrant podria comportar fins i tot l’anul·lació de les eleccions europees a l’Estat Espanyol, la Junta Electoral Central s’ha vist obligada a fer-se enrere. Els advocats han fet una feina impecable i ràpida, i contra tots els obstacles, la papereta amb la llista encapçalada pel president Puigdemont serà diumenge 26 a tots els col·legis electorals.
D’altra banda, la Dirección General de Instituciones Penitenciarias, depenent del Ministerio del Interior, al capdavant del qual hi ha Fernando Grande-Marlaska, jutge conegut històricament per la seva manca absoluta de voluntat d’investigar les tortures dutes a terme per les forces de seguretat de l’Estat espanyol, ha prohibit la presència del vicepresident Oriol Junqueras al debat de candidats de TV3. L’excusa de mal pagador ha estat que això interfereix amb els horaris de la presó de Soto del Real. Perquè es veu que llevar-los a les cinc del matí per anar a declarar al Tribunal Supremo, o tornar a la presó a les 11 de la nit després de les sessions maratonianes del judici –que implica no poder ni tan sols sopar– sí que es considera ajustat a la normativa penitenciària espanyola.
La Junta Electoral Central tampoc ha deixat participar en el debat de candidats de TV3 els candidats al Parlament Europeu, Carles Puigdemont i Toni Comín. Per això, el seu substitut Aleix Sarri ha denunciat el frau democràtic, periodístic i moral que suposava un debat polític segrestat pel poder judicial, i en una mostra de dignitat, ha marxat del plató on es feia el debat, tot denunciant aquesta vergonyosa situació.
Aquest és el gran nivell de democràcia, llibertat i separació de poders que ens proposa l’Estat espanyol i les seves institucions. I no ho perdem de vista: darrere de totes aquestes decisions no hi ha el tripartit d’extrema dreta. Hi ha el Partit Socialista.
La democràcia i els drets humans estan sent assetjats dia rere dia a Espanya. I el govern socialista ha subscrit plenament la doctrina de que la salvaguarda de la unitat de l’Estat passa per davant de qualsevol altra consideració, i que la imatge antidemocràtica del país o la manca de respecte dels drets humans són un peatge que es pot pagar. Si més no, de moment.
Decididament, Franco n’estaria força orgullós.
Siguem-ne conscients i votem en conseqüència. Perquè, si no frenem ara els partits del 155, potser a les properes eleccions municipals també tindrem candidats a qui un jutge o una junta electoral no deixarà presentar.
I aleshores serà massa tard.
