Els últims anys sembla que la paraula feixista ha perdut el seu significat original. De tant fer-la servir, la majoria de vegades per descriure fets que no tenen res a veure amb el feixisme, s’ha transformat en un concepte molt ampli que defineix aquelles persones que pensen diferent o “fan coses que no m’agraden”. D’aquesta manera, hem arribat al punt en què tothom és feixista. Els partits espanyols que titllen reiteradament de feixistes els independentistes potser ho fan com a forma de netejar la seva consciència després dels discursos i les pràctiques veritablement feixistes que duen a terme. Així, la paraula ha acabat transformant-se en quelcom banal que es fa servir a la lleugera i ja ni tan sols molesta als que haurien de sentir-s’hi identificats.
Però, què és el feixisme, doncs? És feixisme la persecució política de persones amb una ideologia o origen ètnic concret. És feixisme l’intent de silenciar una part de la població perquè pensa diferent. Sortir al carrer a eliminar símbols contraris a les pròpies idees també és feixisme. I, sobretot, és feixista qui amenaça, intimida, extorsiona i practica la violència per motius polítics. En paraules del filòsof italià Norberto Bobbio, el feixista “acusa, insulta, agredeix com si fos pur. Però el feixista és només un criminal, un sociòpata que persegueix una carrera política. Al poder, no dubta en torturar, violar i robar pertinences, llibertats i drets. El feixista practica la maldat”.
Així doncs, és feixisme tirar ous a casa d’algú o llançar-hi pintura de colors? Doncs no. Pot ser una acció de protesta o de visibilització d’alguna causa si va acompanyada d’alguna reivinvindicació o discurs polític i, si no és així, simplement és una bretolada, un acte vandàlic, i, en aquest cas, és totalment reprovable i condemnable. Però no és feixisme. Titllar-ho de feixisme sense saber-ne els autors ni els motius contribueix a generar encara més confusió al voltant d’aquest concepte. Si us plau, deixem de banalitzar el feixisme. Siguem curosos amb l’ús que fem d’aquesta paraula i assenyalem els feixistes de veritat, que són els que intenten silenciar-nos i sotmetre’ns com a poble. Només així podrem combatre’ls de manera efectiva.
