Com sempre?
Aquesta frase sol acompanyar la salutació quan tot just ens hem assegut a la poltrona de la barberia o la perruqueria, per donar pas seguidament a una posada a punt informativa de l’actualitat local i més.
Als anys seixanta, quan els Beatles ens van convèncer que si volíem “triomfar” ens havíem de deixar els cabells llargs, es va arribar a témer per la subsistència de les perruqueries masculines. El resultat va ser, però, totalment el contrari. El cabell llarg demanava més cura i uns bons professionals capaços de superar els tallats estàndards de l’època. Actualment, la tendència és la d’anar més aviat rapat, encara que només sigui a trossos, cosa que podria tornar a fer pensar que els barbers entressin en una dura etapa de badalls. Pot semblar que cadascú es pot atrevir a fer-se un “pelat”, així com tothom pot cantar, sense valorar-ne per això els resultats.
Però no, afortunadament la demanda d’aquest servei personal sembla no minvar, sinó que, a la vista de la proliferació de barberies i perruqueries, aquest ofici s’ha renovat. No hi ha cap cantonada sense un establiment amb aquesta activitat.
Durant tota la meva vida he confiat el meu cap a set barbers diferents, -sense incloure-hi el de la mili, el qual per raons òbvies, no vaig tenir l’opció d’escollir, i per tant, d’entrada no disposava de la meva confiança. Tots ells han complert sempre les meves expectatives i només els he substituït per causes més o menys majors i alienes al seu bon savoir faire. Cada un d’ells amb un gran ventall de temes a l’hora de dialogar i amenitzar la durada del seu treball i alhora compartint els meus propis comentaris.
Cada cap té la seva personalitat -tant per dins com per fora- i el seu tractament requereix destresa, ofici, creativitat i molt de tacte.
Administrar la diplomàcia i determinats silencis és un art que complementa el treball d’aquests professionals. Un proverbi àrab diu quelcom així: “Si les teves paraules no han de millorar el silenci, val més que callis.” Ells són capaços d’entendre’s amb tothom que se’ls posa al davant, saben acompanyar la conversa sense radicalismes i amb sàvies pauses que ajuden a reconduir els episodis més compromesos.
Tot i tenir les tisores i la navalla a les mans, els barbers i les perruqueres són persones que les utilitzen exclusivament per posar-te guapo i fan que aquestes no siguin un condicionant en l’intercanvi d’opinions entre elles i la clientela.
Això per a mi són unes bones mostres de diàleg.
