Els propers dies tenim una gran tasca a fer, ser responsables col·lectivament i evitar sortides innecessàries, extremar les mesures de prevenció i higiene per evitar contagis. Cal que ens protegim i ens cuidem. Arribarà un dia que podrem parlar en passat del Covid-19.
En el fons tots pensem que mentre no ens afecti la salut i no s’emporti ningú dels nostres, mentre ens puguem tornar a trobar amb familiars, amics i companys, tot haurà anat prou bé. De la crisi, més tard o més d’hora en sortirem.
Creix exponencialment la corba de contagis i també ho està fent la d’acomiadaments i ERTOs i la incertesa de si botiguers, restauradors, autònoms, petits empresaris, assistentes de la llar, cuidadores... podran tornar a reprendre l’activitat.
Urgeix fer un consum més responsable, prioritzar un consum de proximitat i ser més solidaris. Teixir xarxa a nivell de població, tant de comerços com de pimes.
Els efectes econòmics ja estan sent molt greus, tenim l’experiència de com va anar la crisi del 2008, en què faltaven mesures socials i econòmiques. En què moltes famílies van haver de sobreviure estirant les pensions dels avis. En què les feines i els sous cada cop eren més precaris. I en què els serveis públics es van anar privatitzant.
Els polítics, els sindicats i els agents socials tenim l’obligació d’aconseguir establir els punts per una transformació social que situï les persones i la vida al centre de tot.
Si s’aconsegueixen aprovar mesures per protegir els col·lectius en situació més precària, si podem protegir autònoms, garantir uns sous i unes pensions dignes, uns serveis públics de qualitat, més inversions en investigació i altres millores socials, voldrà dir que d’aquesta haurem sortit enfortits.
Com si es tractés d’un malson, en despertar-nos caldrà respirar, observar la realitat i ser valents per tornar a somiar novament.
