Els grans arbres són excel·lents filtres per la contaminació urbana, regulen el flux d’aigua i en milloren la qualitat; un arbre pot arribar a absorbir 150 kg de CO2 a l’any. Els arbres col·locats de forma adequada prop dels edificis poden reduir la necessitat d’ús d’aire condicionat ja que a través de les seves fulles poden abaixar la temperatura de entre 2 i 8 °C, passar estones a prop dels arbres millora la salut física i mental... i és que fer créixer un arbre requereix el seu temps. Alguns d’aquests comentaris es recullen en un document de la FAO (Food and Agriculture Organization).
A la nostra vila tenim exemples de poca racionalitat en la disposició de l’arbrat. Un exemple és la plaça Lluís Companys on, a l’estiu, els arbres gairebé no donen ombra als bancs de la plaça. A més, des de l’any 2007 fins avui són molts els arbres que s’han tallat al municipi. La construcció del polígon de Can Bages (2008) va comportar la destrucció de més de 7 ha de bosc. Les obres del gasoducte Martorell- Figueres (2011) van arrasar més de 100 ha de bosc, que no es podrà repoblar, només al Vallès. A l’interior de l’espai urbà, també s’han anat perdent arbres de la via pública, com és el cas de la plaça Folch i Torres (coneguda popularment com la plaça del Molí), on hi havia un grup d’arbres ja crescuts, o a la mateixa plaça de la Llibertat, amb arbres de tall molt alt que també s’han eliminat. En ambdós casos, és positiu fer aquests espais més accessibles abaixant el nivell, però això segurament es podria haver fet sense la desaparició absoluta de l’arbrat. Seria bo haver pensat en com integrar-los en la transformació que s’hi està fent o, si fos necessari, substituir-los per espècies adequades, que ofereixin ombra als estius, que no facin malbé l’espai públic i que requereixin poc manteniment.
En la planificació dels espais públics i en les intervencions que s’hi fan, aquests aspectes cal tenir-los en compte, ja que influeixen positivament en el benestar dels vilatans.Demanem a l’equip de govern que reflexioni sobre aquest tema i que, si cal, es treballi alguna regulació per que en el futur siguem més curosos amb el patrimoni ambiental.
