11/01/2019 Opinió
Andalusia com a símptoma
Junts per Castellar

Trenta-sis anys després, cau el govern socialista a Andalusia.
Després d’anys i anys de clientelisme, aquesta vegada el vot captiu amb què comptaven els socialistes no es va mobilitzar, i així, el 2 de desembre, malgrat ser el partit més votat, el PSOE va ser superat pel trident d’ultradreta format per PP, Ciutadans i Vox.
La campanya electoral va ser particularment bruta, i malgrat la gran quantitat de problemes seculars que arrossega Andalusia, el tema estrella va ser, una vegada més, Catalunya.PP i Ciutadans es van dedicar a fer allò que ja fan a casa nostra: anticatalanisme químicament pur. I, d’altra banda, la candidata derrotada, Susana Díaz, no ha tingut cap problema a l’hora d’admetre que la cosa li hauria anat millor si hagués parlat més de Catalunya.
Malgrat els recursos gairebé il·limitats que han arribat d’Europa des del 1986, Andalusia ha estat incapaç de sortir de la seva històrica postració econòmica i social. I un dels principals motius ha estat la corrupció gairebé sistèmica que ha sofert.
Qui no recorda Juan Guerra? Germà de l’inefable Alfonso Guerra, que mentre aquest guardava les esquenes de Felipe González, feia servir un despatx de la Delegación del Gobierno a Andalusia per fer negocis privats, tot abordant els possibles socis amb la famosa frase “el vicepresidente del Gobierno està muy interesado en...”. 
O el cas ERO: centenars de milions d’euros de subvencions europees que van desaparèixer sospitosament a mans de pròxims al socialisme andalús, i que van portar a seure a la banqueta dels acusats dos expresidents de la Junta d’Andalusia: Manuel Chaves i José Manuel Griñán.
D’ençà de la creació del govern autonòmic, no hi ha hagut una voluntat real, ni per part del govern andalús ni per part dels partits de l’oposició, de fer un canvi real. De trencar decididament amb un passat de caciquisme, misèria i injustícia per tal d’aprofitar les immenses possibilitats d’Andalusia. 
Per això, malgrat 36 anys de govern anomenat “d’esquerres”, les multituds segueixen aplegant-se per anar a fer el badoc als casaments dels fills de la duquessa d’Alba.
Per això Andalusia segueix liderant el rànquing europeu en atur, corrupció i abandonament escolar.
Per això els cadàvers de Federico Garcia Lorca i de gairebé 50.000 persones més segueixen enterrats a fosses comunes escampades per tot Andalusia.
Perquè, en lloc d’acabar amb el feixisme, l’esquerra andalusa i espanyola ha apostat per mantenir-lo adormit. 
Per això ara la ultradreta torna a prendre el control. I no pensa limitar-se a Andalusia.

Comparteix
M'agrada
Comentaris