Fa uns dies hem sentit Abascal i després Ayuso, i vist la massa de descontents que arrosseguen alimentada per l’ira i l’odi que provoquen amb malícia, encara que la desigualtat i la injustícia també decanten a molts ingenus. Jo cada dia veig més crescut el monstre davant la passivitat i la incredulitat generalitzades. Podem menysprear aquests líders pensant que estan bojos i així restem importància al que diuen i als fets. Això també va passar amb Hitler poc abans que arribés al poder i sabem com va acabar. No em digueu que no teniu la sensació que l’esfondrament social que patim -no assenyalo culpables- és aprofitat pel monstre del fascisme, conservador i retrògrad. Ens convé valorar què ens juguem davant una perspectiva de govern fascista: pèrdua de molts dels avenços i llibertats de la majoria, retrocés al segle passat i ruïna moral -diuen que a Texas pagaran a qui denunciï les dones que abortin i a qui les ajudi-. No és bogeria, per molt surrealista que sembli. Potser penseu que sóc un alarmista. Lluny de mi tal pretenció. Només cal que observeu amb atenció el que passa a altres països, europeus o no. Mica en mica el monstre aprofita les debilitats democràtiques que mostrem. Recordeu també que la divisió dels regnes Taifes va facilitar la invasió musulmana de la Península, per altra banda culturalment profitosa. Penso que enfront el que sembla un període postdemocràtic i amb l’amenaça que s’albira, només tenim una sortida, la de unir les forces democràtiques amb noblesa, deixant com a secundàries altres preocupacions interessades, o ja en parlarem. Què creieu que pot passar mentre badem?
