Degut als recents esdeveniments estiuencs del programa Renaixença, creiem oportú demanar disculpes als nostres oients, com al seu dia ho van fer en Joan i la Montserrat, i al mateix temps exposar als nostres oients una breu història del programa i el què i perquè de la seva supervivència.
La Unió de Radioaficionats Locals s’inicia l’any 1980, i ja llavors per aquells anys hi havia programació sardanista els diumenges, o sigui ara fa 39 anys. Tot plegat va seguir, també amb sardanes, els diumenges, quan a principis de gener de l’any 1982 es van aprovar els estatuts de l’emissora municipal, llavors amb la freqüència de 87,6 FM.
De sempre i també quan definitivament el programa de sardanes es denomina ja Renaixença, aquest ha estat independent de les diverses juntes sardanistes que s’han anat formant durant aquests anys i la ràdio sempre ha estat acompanyada d’excel·lents col·laboradors que molts de vosaltres recordareu, estimats oients, com Joan Rocavert, Joan Avellaneda, Carles Rovira i no en dic més per no ferir la sensibilitat dels que durant anys han esmerçat temps i esforç per portar a les ones la nostra estimada sardana.
Passem ja a l’última etapa d’en Jordi Garrigós que sol, setmana rere setmana, preparava i presentava aquest estimat programa i sense el recolzament de cap més sardanista ni de l’Agrupació Sardanista Amics de Castellar (ASAC), de la qual sempre, com hem dit, el programa en fou independent.
Quan per sorpresa un bon dia de l’any 2013 en Jordi Garrigós anuncia que plegava i segons ell per tant també es deixaria de sentir Renaixença, personalment vaig creure que tot i els motius per molt vàlids que fossin, (potser un d’important, haver-lo deixat sol) tenia tot el dret a dir-nos adeu, però no podia ser que el programa, segurament el més antic de la nostra ràdio castellarenca, desaparegués. Em vaig espavilar a buscar gent que volgués fer el programa al veure que ningú respirava, ni l’ASAC com a entitat sardanista el poble. Molts, més dels que em pensava, em van dir que no. El meu pensament era que fóssim quatre, un per setmana al mes, perquè no ens fos carregós, però finalment només en vaig aconseguir, a més del meu oferiment personal, dos. El malauradament traspassat Lluís Coma i l’omnipresent Joan Ventura. Vam tenir un parell o tres de reunions a casa meva a fi de definir les línies genèriques en què basaríem el programa i durant uns sis anys hem estat els portadors de Renaixença a Ràdio Castellar.
Durant aquests anys hem intentat diversificar i potser millorar el programa amb nous comentaris i adjuntant-t’hi veus femenines i tots plegats, amb el temps, ens hem adonat de com mal dotada està tècnicament la nostra ràdio, per les interrupcions i deficiències que tant constantment es produeixen, fins el punt de poder constatar, que la culpa ja no és dels tècnics, sinó dels responsables polítics a qui personalment ens hem dirigit per fer-los saber que ja n’hi ha prou i, o mínimament modernitzen tècnicament l’emissora, o que la tanquin. De les més de cent emissores que setmanalment emeten programes sardanístics a Catalunya, només nosaltres fem el ridícul.
Fins aquí la història i els raonaments que aclareixen que les queixes i els emprenyaments no són de cap grup o entitat, són personals dels que fem el programa i dirigides, ja actualment, no als tècnics i professionals de la ràdio, sinó als que creiem en són els responsables, els polítics de torn que encara no han entès que són els empleats dels que hem votat. Gràcies per la vostra atenció.
