Fa uns mesos vaig escoltar l’opinió d’un respectat ciutadà castellarenc que em feia saber que la carretera de Sabadell, la B-124, era millor que no s’arreglés ni s’ampliés ja que, si es fes, Castellar creixeria encara molt més del que ho fa ara. Del comentari es desprèn que aquest ciutadà enyorava tant el seu “poble” com rebutjava la “ciutat” que anem camí de convertir-nos. Hi ha qui pensa que els pobles preserven millor la personalitat del municipi i unes millors relacions humanes entre els seus ciutadans. Per contra hi ha qui creu que les ciutats poden gaudir de millors serveis, millors oportunitats i més activitat econòmica.
Segurament són dos models clarament diferents, però no necessàriament contraposats. En qualsevol cas, el que no comparteixo absolutament és que el no creixement de la població s’hagi d’aconseguir per la via de la insuficiència dels serveis. Òbviament si tenim un CAP insuficient, una carretera saturada, unes escoles obsoletes, un comerç inexistent i un polígon industrial inoperant segurament que tindrem menys candidats per venir a viure a Castellar, però el càstig serà també per a tots els ciutadans que ja vivim a Castellar. Si volem aconseguir moderar el creixement de Castellar tenim una eina molt potent i eficaç: fer un pla d’ordenament urbanístic municipal (el conegut POUM) que sustenti una base de creixement menys expansiva. No hi ha cap altra via sensata.
Dit això retornem a la carretera B-124.
Fa poc hem sabut d’un nou gran projecte logístic al polígon industrial Pla de la Bruguera. Potser algú, en un primer moment, haurà valorat aquesta notícia com a molt bona, ja que estem necessitats de millorar l’activitat econòmica i d’augmentar l’ocupació. Però una anàlisi bàsica de seguida ens fa adonar que aquesta notícia té poc de bona: el primer inconvenient el trobem en el fet que el funcionament, i el concepte, d’aquestes plataformes logístiques comporten molt poca ocupació. Es tracta de manipular grans volums de mercaderies amb un capital humà mínim. El segon és que els vehicles que s’utilitzen estan molt lluny de ser poc contaminants. I això és un greu problema en uns moments en què les dades sobre la qualitat de l’aire ens tornen a preocupar severament per la seva afectació en la salut dels ciutadans. El tercer motiu és la mobilitat. L’impacte que tindran camions de grans dimensions intentant circular per una carretera absolutament col·lapsada en moltes franges horàries del dia serà terrible. I encara una darrera raó. El recorregut dels camions necessàriament ha de circular per Sabadell per accedir a una via ràpida. Això afectarà molt la seguretat viària, atès que la maniobrabilitat d’aquests vehicles és molt dificultosa en un àmbit urbà.
Però el més desanimador és que tot això és imparable si l’empresa persisteix en el projecte. El POUM de Castellar permet aquestes activitats, o millor dit no les limita, i per tant per més plans de mobilitat que demani l’Ajuntament no hi ha res a fer. Els plans de mobilitat afecten el funcionament intern de l’empresa i tenint en compte la poca ocupació que generarà no serà cap problema.
El problema serà en l’entrada i sortida de producte de l’empresa, i això ja no és competència de l’empresa sinó de l’administració.
Fa pocs dies rebíem entusiàsticament, per part de l’alcalde, la notícia que la carretera B-124 seria ampliada. De fet, ja que són fons Next Generation amb destinació a la transició ecològica i la transformació digital, cal destinar-los perquè la carretera disposi d’un carril bus i un carril bicicleta. Però de nou la notícia, estudiada amb més profunditat, no té tantes possibilitats de considerar-se engrescadora, ja que no es coneixen detalls del projecte en concret. De fet cada vegada hi ha més certesa en el fet que el pont del Ripoll no es desdoblarà i que la carretera ampliada no arribarà a la plaça Espanya de Sabadell per connectar amb el tren. Si es confirmen aquestes dues possibilitats (i hi ha moltes probabilitats que així sigui) tindrem dos colls d’ampolla impracticables: al pont i a l’entrada de Sabadell.
La notícia de l’ampliació va perdent força cada dia que passa i el problema que ocasionaran els camions de la plataforma logística serà més gran cada dia que passi.
Tot sembla indicar que caldrà pagar molt car l’excés d’optimisme venut políticament.Sincerament preferiria que tot aquest pronòstic fos un error. Prefereixo pagar jo les conseqüències d’un mal raonament que la població pagui les conseqüències d’una mala gestió.
