Aprofitant d’una banda que la dreta i l’extrema dreta espanyolistes han posat de moda el terme utilitzant-lo contra el president de l’Estat, a qui no perdonen que els desbanqués democràticament i legal, i contra tothom que no estigui d’acord amb la seva única premisa d’anihilar Catalunya com a objectiu electoral, i de l’altra, vist que el senyor Íñigo Urkullu ha senyalat com a testimoni en el judici que els nostres polítics ens van abocar al conflicte que vivim per por de ser titllats de “traidors” pels independentistes radicals, opto per una proposta imaginativa de cara a les properes eleccions del 28-A.
Es busca polític conegut, valent i agoserat, “botifler” per lucidesa, que fart de tanta ceguera política i davant la inoperància del govern autonòmic, i que menyspreant ser assenayalat i perseguit per “traïdor”, desitgi fer política intel·ligent de pactes possibilistes i realistes amb altres polítics valents i agosarats de l’Estat igualment lúcids i per això acusats de “traïdors”, a fi d’intentar revertir amb sensatesa el penós panorama que travessa el nostre petit país. Cal que estigui decidit, amb idees ben clares i fort convenciment, a reconduir amb mà dreta i esquerra, aquesta absurda situació a la que hem arribat fa massa temps. Dic absurda perquè encara que es vulguin minimitzar i dissimular els errors comesos, ningú pot dir que no hagi vist i potser viscut el que va passar aleshores, i que encara es manté a base de sembrar el caos arreu per part dels extremistes dels CDR i els seus acòlits (fa poc un cridava “Visca Terra Lliure”), que són els responsables de crear un greu malestar ciutadà, perquè desfoguen la seva impotència exercint la violència i la intolerància activa contra qui no sigui de la seva veta o critiqui la seva actitud. Perquè soterrada, coactiva o inductiva, i en algun cas física, és agressió als drets dels altres. D’aquesta manera no s’aconsegueix convèncer el català amb seny, jove o gran, dona o home.
Per tant, es busca un polític creïble, “traïdor al seu grup”, no pas a la seva conciència, que comenci per admetre el mal que han fet les conseqüències d’aquells actes ja històrics i demani excuses sinceres al conjunt del poble de Catalunya, i partint d’aquesta premisa pugui promoure la construcció d’un nou teixit esperançador per a tots.
No m’oblido pas d’aquells espanyols que, malalts d’odi històric, van iniciar sota el lideratge del Partit Popular una guerra freda i bruta contra Catalunya, menyspreant el valor de l’Estatut que havíem presentat. Malauradament, com estem veient en l’aflorament de l’extrema dreta, sempre hi haurà qui amb la paranoia que “els temps passats eren millors” intentarà contagiar-nos. Però no són tants com pugui semblar; només fan molt soroll mediàtic, com els nostres “indepes”. Els extrems es toquen.
Som molts, cada dia més, els que desitgem veure la claror al final del túnel i que estem disposats a recolzar qui tingui la valentia de liderar un canvi positiu per a tothom. I no parlo de quimeres, ja que estem en un món de mestissatge en el que ja ningú està sol a la seva terra i on es comparteix la sobirania a través d’institucions supranacionals de diversa índole. Quedi ben clar.
Restem a l’espera, inquiets però serens, mentre dubtem qui votar en les properes eleccions.
