Els dos pilots, d’onze i vuit anys, són el relleu generacional de Dani Pedrosa i Carmelo
Morales en motociclisme
Castellar és un poble on el motor ocupa una part important de l’activitat esportiva i el motociclisme en concret s’emporta una gran porció d’aquesta faceta. Des de temps immemorials, els motociclistes castellarencs han ocupat llocs destacats als campionats estatals més importants, començant pels pioners com Simó Pou -pilot oficial Derbi als anys 50- passant pel tres vegades campió del món Dani Pedrosa, el sis vegades campió d’Espanya Carmelo Morales o Carles Kotnik, que va ser el primer pilot espanyol en participar a l’illa de Man (1990), després de la prohibició per part de la Federació Espanyola el 1971, per la mort de Santi Herrero un any abans.
Eric Rubio i Max Sánchez entrenant en motocròs. || A. San Andrés
També en disciplines com la resistència, noms com el de Jordi Clariana -que va arribar a participar en proves del mundial-, Toni Garcia, David Jaén o Ferran Clusellas completen la reeixida nòmina de pilots.
Però amb la retirada de Pedrosa del mundial i amb Morales a les portes de la retirada -tot i que viu una segona joventut molt prolífica- pot semblar que Castellar es queda orfe de pilots punters que puguin donar matinals d’alegria a l’afició local.
Res més allunyat de la realitat, ja que la inesgotable pedrera de motociclistes castellarencs segueix en l’actualitat amb dues joves promeses que despunten en dues especialitats diferents.
Max Sánchez, amb només onze anys, ja és tot un expert motociclista, tot i la curta edat. Amb un palmarès envejable, Sánchez ja ha estat doble campió de Catalunya de velocitat sobre asfalt, però també va guanyar una Copa Rodi de dirt-track. Aquesta última temporada va acabar en quarta posició del campionat d’Espanya a Moto4.
Sánchez va fer el salt al campionat de velocitat la temporada passada, i és el pilot més jove del campionat -va debutar en la segona cursa del Circuit de Barcelona-Catalunya per no tenir l’edat mínima- i ha aconseguit resultats notables enfront de rivals amb més experiència i rodatge.
Max Sánchez en un salt. || A. San Andrés
Aquest segon any, va arribar fins a l’última cita a Jerez amb opcions d’aconseguir el campionat, però una cursa difícil el va fer acabar quart de la categoria, en la que repetirà la temporada que ve, a l’equip de Toni Elías.
Sánchez, que es confessa seguidor del nou vegades campió del món Valentino Rossi, també és un gran fan del motocròs, en el qual sovint comparteix circuit amb l’Eric Rubio, com aquesta setmana, en què també van compartir pista al Rocco’s Ranch de Montmeló amb pilots de l’alçada dels germans Espargaró.
Eric Rubio entrenant al Rocco's Ranch. || A. San Andrés
Rubio, de vuit anys, és un fanàtic del motocròs, i fa dues temporades que pilota en competició amb èxits notables al campionat ACCEMA, en el qual participa en cursa americana i motocròs, a més de dirt-track, en què també va ser campió de Catalunya.
Els aficionats més fidels a l’esport de dues rodes el recordaran perquè va ser capaç de posar dempeus tot el Palau Sant Jordi de Barcelona al Superprestigio del 2017, després d’acabar últim i doblat. El ‘77’ competia amb una moto automàtica de 50cc, enfront de pilots més grans amb muntures de 65cc i canvi de marxes. En acabar ho celebrava com una victòria i fins i tot desviava l’atenció del guanyador de la cita.
Èric Rubio (8 anys) i Max Sánchez (11 anys) ja saben el que suposa guanyar títols. || A. San Andrés
L’alemany Ken Roczen -campió del món de motocròs MX2 el 2011- és el mirall d’aquest pilot que somia ser professional d’aquesta especialitat i que descarta -de moment- fer el salt a la velocitat. L’AMA Supercross nord-americà és l’objectiu d’aquest infant, que la temporada que ve farà el salt al català d’MX i a l’estatal de Supercross.
El relleu de Pedrosa i Morales està garantit amb dos pilots de nivell, ambició i una il·lusió inesgotable, que de ben segur retornaran les matinals de glòria.
