Les de l’hoquei, una família en creixement

S’han sortit amb la seva i, mentre s'allunyen patinant, se’ls escapa el riure per sota el nas. S’ha acabat córrer.
 

Pum! Pum! Pum!
Les boles de colors espeteguen contra la tanca de fusta i ressonen per tot el pavelló. Sota els tres pals, la Berta atura xuts, protegida pel llop ferotge que decora el seu casc de portera. En equip, han fet valdre la seva habilitat negociadora i, després d’un estira-i-arronsa desenfadat amb els entrenadors, s’han escaquejat de continuar practicant frenades.

Les jugadores de l’únic equip femení d’hoquei sobre patins a Castellar estan acostumades a fer pinya. N’han fet durant la temporada, en què han competit sense arronsar-se a la lliga femenina per a menors de 12 anys (FEM12), contra altres equips que fa molt més temps que practiquen l’esport. De fet, aquesta ha estat la primera temporada per algunes jugadores de l’equip, que van començar a patinar fa cosa d’un any.

Però això no ha evitat que es formés un grup molt cohesionat. “M’agrada l’hoquei perquè és un joc d’equip i m’ho passo bé jugant amb les meves amigues. Aquesta temporada ha estat molt divertida”, expressa la Llum, de Sant Llorenç, que va apuntar-se fa un any, si fa o no fa. La Rita, golejadora de l’equip, que és la jugadora que fa més temps que patina, per altra banda, sobretot, gaudeix “jugant a la cadena llarga i a l’STOP als entrenaments”.  El Jan, entrenador de l’equip aquesta temporada, confirma el bon ambient: “Són quasi com una família”. Probablement, per aquesta raó, es neguen a desaparèixer. Tot i estar en perill d’extinció.

Promocionar l'hoquei femení

L’actual junta de l’Hoquei Club Castellar s’ha posat deures: promocionar l’hoquei femení al poble per, a mitjà termini, tenir una secció estable i competitiva. Ja hi ha diverses nenes que començaran a jugar a hoquei patins la temporada vinent. Algunes amb només 3 o 4 anys, una edat idònia per començar aquest esport, segons informa el club, que insta a grups d’amigues de les escoles a apuntar-se plegades. A més, “properament adaptarem el distintiu girl friendly perquè totes les jugadores sense equip femení de la comarca trobin el seu lloc entre nosaltres”, avança el president de l’HCC, Marc Margall.  
 

Piiiip!
Obeïnt el toc agut del xiulet del Jan, deixen de xutar i, com un eixam d’abelles, s’agrupen entorn seu. Encara que aquest any han competit amb una plantilla completament femenina, i per això han pogut disputar la lliga FEM12,  l’existència d’un equip que no té reforç a categories inferiors sempre perilla. “Ens aniria bé que vinguéssin més jugadores perquè podríem ser més i avançar més l’equip”, explica, la Zoe, qui aquesta temporada ha jugat de defensa i, des del darrere, s’ha encarregat de posar ordre a l’equip.

Ser un únic equip en tot el club també és un inconvenient durant la temporada: “Aniria molt bé tenir un parell de nenes més perquè ens hem trobat que, durant la tempoarada, alguna es posa malalta i anem molt justos. I, si hi hagués jugadores de categories inferiors, seria genial per complementar l’equip”, relata el Jan.

No falten referents

Fa anys, l’HC Castellar també va tenir un únic equip femení. De fet, és el millor sènior que  hi ha hagut mai al club. La temporada 2006-07 va aconseguir l’ascens a la màxima categoria de l’hoquei patins català, la Nacional Catalana. Un estament per sota de l’OK Lliga, la competició estatal més alta.  Finalment, però, l’equip es va acabar dissolent. 

Ara bé, algunes jugadores del FEM12 tenen referents per inspirar-se molt més pròxims. “Està molt bé que facin la sèrie de ‘Les de l’hoquei’ perquè per nosaltres marca un pas”, diu la Zoe, quan comentem la nova sèrie que ha estrenat TV3.

Divertides, lluitadores, llestes com una guilla i, a sobre, amb els referents molt clars. Que tremolin els entrenadors.