Golejada d’un imparable FS Castellar al Parets (6-3) que val el tercer lloc
La màquina comença a rutllar en el FS Castellar i l’equip ja suma els partits per victòries. Amb un joc imparable, els de Darío Martínez van passar per sobre del Parets FS (6-3) i ja són tercers a la taula.
Explicàvem fa unes jornades que el joc dels taronges era bo i que les dues derrotes consecutives a casa no s’entenien gaire. Potser era un concepte difícil d’entendre, ja que normalment amb el bon joc arriben els gols i les victòries, però en aquell moment no va ser així. Dues golejades consecutives dels equips visitants van deixar tocat al Castellar, un aspecte que els va fer aturar, detectar els errors i corregir-los. Des de llavors, l’equip gaudeix d’una trajectòria imparable, que els ha fet sumar un total de quatre victòries consecutives i totes per golejada.
El primer rival va ser el Sant Cugat (2-3), que va patir la lleu millora de l’equip, sent el Manlleu (7-1) qui primer va tastar el parquet del Joaquim Blume, el Sant Julià de Ramis (3-8) qui va continuar i el Parets, quan s’ha culminat el perfeccionament del sistema. La dada més important és que tots els rivals eren a la part mitja-alta de la classificació en el moment de l’enfrontament.
Aquest era un partit marcat al calendari. El Parets, quart classificat en el moment del partit, és sempre és un rival complicat i que es manté en les posicions capdavanteres. De fet, el Castellar s’ha convertit en una mena de bèstia negra pels del Vallès Oriental, ja que la temporada passada també els van golejar en la primera jornada de lliga a domicili.
El ritme taronja des del primer minut ja va deixar entreveure les intencions inicials dels de Martínez. Amb un estil que recorda el de la ‘Taronja Mecànica’ de Borja Burgos -on llavors el tècnic era jugador- l’equip es va imposar a la pista des del primer minut, portant el ritme i generant les ocasions de més perill.
Era el jove Pol Pérez qui obria el marcador al minut set, fent esclatar el nombrós públic assistent al pavelló.
L’alegria només va durar sis minuts, quan Víctor Amores aconseguia la igualada al lluminós. La igualtat sobre la pista entre els dos equips es feia palesa, però Martínez aviat va detectar la poca rotació entre els homes de Jose Manuel Ibáñez, una debilitat que hauria de marcar el partit després del descans.
Guillem Ramiro (15’) aconseguia el 2-1 pels castellarencs, que marxarien als vestuaris sabedors que no es podrien escapar els tres punts. Amb Txec Tarruell i Javi Hervás portant la batuta i un potent Víctor Del Olmo marcant el ritme, la banda local aconseguia fer sonar bona música a la grada.
La represa era de nou pels taronges, que en un minut boig al 29’ sentenciaven el partit amb gols de Del Olmo, Ramiro i un en pròpia porta després de desviar la pilota el visitant Izan Moreno. 5-1 i tot tancat.
Al 32, Pol Pérez feia un autogol en un intent de refús defensiu i amb el rival jugant de cinc el Blume es va inquietar mínimament. Un miratge que va durar només tres minuts i on l’encarregat de resoldre era Àlex Martínez.
Amb 6-2 i el pavelló corejant els tocs entre jugadors -fins a 15 seguits sense perdre la possessió- el rival va tractar de retallar diferències sense èxit. La tensió va anar en augment en els visitants, que veien com perdien José Gavira per doble groga. Mario Litran va establir en l’últim minut el definitiu 6-3.
La victòria per golejada serveix per a donar un cop d’efecte a la taula i començar a guanyar-se el respecte com a equip a tenir en compte per l’ascens, sempre que se segueixi en la mateixa línia.
“Aquesta victòria ens col·loca tercers i ens dona una ratxa de tres partits encaixant pocs gols i marcant molts. És una declaració d’intencions de cara al que pot fer l’equip en aquesta categoria” va valorar el tècnic al terme del partit, explicant també què és el que ha canviat: “pots perdre un partit a casa i que sigui un accident, però quan es repeteix s’ha de buscar el problema per solucionar-ho. No competíem bé, tot i tenir qualitat, i hem remarcat en la incidència en el vídeo per a millorar-ho. El sostre el marcarà el mateix equip, amb el nivell d’entrenament i mentre no es baixi el pistó seguirem millorant”.
Martínez també va parlar del pròxim partit enfront del líder: “potser no és una sorpresa guanyar. Ens agafa en el millor moment, pletòrics de força i tenim vídeos de com juguen i sabent el que hem de fer. Anirem a totes”.
El líder, el Ciutat de Mataró, va golejar 2-11 al Ripollet B, i serà una bona manera de mesurar fins a on pot arribar aquesta nova ‘Taronja Mecànica’ en formació.
