Melanie González: "La gent té una capacitat increïble de superar-se a la vida"

· Quan t’adones que la psicologia és el teu fort? 
Sempre he estat una persona que li ha agradat molt escoltar la gent. Ja a l’ESO, quan has de començar a decidir què faràs, jo tenia clar que em volia dedicar a ajudar la gent. Vaig dubtar entre psicologia i psicopedagogia, però quan em vaig llegir el llibre en què t’explicaven totes les carreres vaig saber que psicologia era la meva.

· Una de les teves primeres feines va ser a una entitat castellarenca?
Sí, vaig ser educadora al club social de Suport Castellar. Va ser una etapa molt gratificant perquè Suport Castellar és una entitat molt familiar, em van donar una gran oportunitat. Però vaig decidir deixar-ho perquè feia una tasca més d’educadora i jo volia centrar-me en la teràpia.

· I fas el salt a la fundació AGI?  
És una fundació de Barcelona especialitzada en violència de gènere. Jo treballava en diferents ajuntaments, entre ells el de Castellar del Vallès, amb nens i nenes víctimes de violència de gènere i amb dones. La meva tasca era realitzar teràpia amb els nens, ajudar-los a pair la separació dels pares i les vivències i conflictes que hi havia al seu entorn. D’aquestes feines vaig extreure molts aprenentatges, sobretot que la gent té una capacitat increïble de resiliència i de superar-se a la vida. Hi ha històries molt dures i veus com la gent tira endavant i és capaç de superar-ho. Però com estava una mica saturada de treballar en aquest àmbit, que és molt dur, vaig decidir després de vuit anys emprendre i posar-me pel meu compte per poder aprofundir, no tant des dels símptomes o des de la violència sinó des de l’apoderament de la dona i el desenvolupament personal.

· Què és ‘Piropos al alma’? 
És el projecte que engego el 2013, la meva empresa, on ens dediquem al desenvolupament personal i el creixement, sobretot de les dones, tot i que també tinc homes. Fem tallers, teràpies... tot el que calgui per treballar l’autoestima i l’apoderament femení i poder créixer per poder ser més feliços. La diferència amb la tasca que feia a AGI és que allà treballàvem la problemàtica, la victimologia, i ara, la gent amb qui treballo no te una problemàtica greu, simplement vol millorar. 

· Avui presentes a Sabadell el llibre ‘No eres tú (siempre), soy yo’ (Editorial Hakabooks)?
Estic molt emocionada amb la presentació perquè penso que puc ajudar altra gent i això em fa molt feliç. Al llibre explico la meva vivència amb una relació de parella que va resultar ser molt tòxica. Són històries que quan la gent les llegeix se sent identificada i s’adona que no és la única persona que ha passat per això i que pateix per amor. I també trobem eines per poder sortir d’aquest patiment. 

· Perquè patim per amor?
Perquè ens han ensenyat a estimar d’una manera molt incorrecta. Des que som petits entenem que l’amor ve des de fora perquè el primer contacte que tenim amb l’amor és amb els nostres pares. Pensem que per agradar-los o perquè ens estimin hem de comportar-nos com ells volen. A partir d’aquí, l’aprenentatge de la persona és que l’amor ve des de fora i si ha de venir des de fora tu no pots controlar-ho i, per tant, quan no el tens, pateixes. L’amor ha de venir de nosaltres mateixos, estimar-nos nosaltres.

· Al llibre també es tracta el concepte de la culpa.
Sí, com posem les expectatives a l’exterior, quan no som feliços culpem l’altre de la nostra infelicitat i quan som feliços també fem els altres responsables dels nostres sentiments, quan realment l’única persona responsable dels teus sentiments ets tu mateixa.

· Com a psicòloga, com creus que està la societat avui dia? 
Estem fatal. La gent es pensa que té una autoestima molt alta, però quan fem teràpia i indaguem veiem que no.  Hi ha un error. Es pensen que l’autoestima és física, mirar-te al mirall i veure’t guapo o guapa. I això no és l’autoestima. L’autoestima vertadera és estimar-se com a essència, com a persona, la teva vàlua personal. I també hem de treballar l’acceptació perquè anem per la vida funcionant partint dels estigmes socials i desconnectem de nosaltres mateixos. Hem de treballar per netejar tot el que ens ha vingut imposat i a partir d’aquí començar a actuar des del que ens ve de gust.

11 respostes 

Un tret principal del teu caràcter?
Lluitadora

Un defecte que no pots dominar?
Pensar massa

Una persona que admires?
Totes aquelles que aposten pel seu creixement personal

Quin plat t’agrada més?
La pizza

La teva paraula preferida?
Amor

Un viatge?
A una illa deserta amb molt de sol

Un estil musical?
El flamenc

Una pel·lícula?
‘Leyendas de pasión’, d’E. Zwick

Un llibre?
El meu! ‘No eres tú (siempre), soy yo’

Un objectiu?
Estar feliç

Un comiat?
Ciao