Maria Lluïsa Catafau: "El secret de ser-hi des de fa tant temps és tenir bon gènere"

· Quan es va obrir La xurreria del Poble?
La van obrir l’any 1964 els meus sogres, quan el Jordi tenia 9 anys. En fa 40 que soc casada, doncs en deu fer 45 que veníem els diumenges amb el meu marit a ajudar-los. Quan es van retirar els meus sogres, van voler que ens ho quedéssim nosaltres dos. I, mira, fins ara.

· Farà 55 anys que és oberta. Quin és el secret per aguantar tant temps?
Ser-hi molt i tenir molta, molta constància. I oferir gènere bo, és clar, com els xurros i la xocolata calenta, que fem nosaltres. Volem que la gent marxi contenta i que torni.

 
· I per ser-hi tant de temps, precisament, us van donar la Medalla de la Vila, que s’atorga als comerços amb una trajectòria familiar de més de mig segle.
Va ser un orgull. Va recollir-la la iaia, la Maria Antònia, acompanyada del meu fill, l’Arnau.

· Ha canviat gaire d’aspecte, el local de La Xurreria?
Vam tenir un incendi, el 1996. Ho vam haver de fer tot de nou. Em va passar a mi... 

· Carai, què va passar?
Teníem una estufeta de gas, vaig voler canviar-la i va quedar la flameta encesa. Va començar a sortir gas. Zuuum! En segons, es va encendre el gènere i tot de bosses. Sort que va venir un xicot, un bomber, que em va dir “surt!”. Vaig sortir corrents cap a dalt, a l’altra botiga, on eren els meus sogres i el meu home.

· Com es van conèixer amb el seu marit, el Jordi?
Molt jovent d’aquí Castellar va començar a anar al ‘Liverpool’, una discoteca del centre de Caldes, d’on soc jo. Allà, hi vam fer tota una colla, i així ens vam conèixer. 

· El ‘Xics’, la botiga de llaminadures, fa menys temps que la teniu oberta. 
Aquest juny farà 31 anys. A la xurreria hi teníem molta feina, anàvem bé i treballàvem. Volíem ampliar-la, i els meus sogres van decidir comprar aquella casa i posar-hi una botiga on els nens poguessin servir-se ells mateixos. Vam començar a vendre els fruits secs a granel, caves, licors...

·Qui s’encarrega de fer els xurros?
El  meu home, a les vuit del matí, baixa i fa les dues masses, la  de xurros i la de porres, a més de la xocolata. Jo, després, faig més xurros i els banyo, faig bunyols, torro les cornes...

· Des de La xurreria, heu vist com Castellar canviava.
Ha canviat tot molt. Abans, érem gairebé els únics. Sempre hem treballat amb la casa Frigo, i venien a omplir la nevera dues vegades a la setmana. Es buidaven!

· I els productes segueixen triomfant, després de tant temps.
La gent ja sap què ve a buscar aquí, a casa: les patates, les cornes, les rodes, la barreja... I els xurros amb xocolata, és clar.

· Són clients de tota la vida.
Els vèiem de petits i ara ja són grans. Generació rere generació, venien els pares i ara venen els nens.

· I els gustos de la gent, han canviat?
La gent vol taules i terrasses. Seure i passar l’estona. Nosaltres no en tenim, aquí no ems hi cabrien.

· Les xurreries de tota la vida sembla que estan una mica en perill d’extinció.
Una mica, sí...

· Però vosaltres aguanteu com uns herois.
Costa, costa molt. No es treballa com molts anys enrere, però ara sembla que anem cap a millor.

· Hi ha generacions que continuaran?
Els meus fills tenen altres feines, i no ho sabem, encara...

· Què us agrada fer quan no sou a La xurreria?
Amb els nens petits, els dilluns de festa marxàvem cap a Blanes o cap a baix, a Sant Carles de la Ràpita. Ara reposem o anem a veure les nenes a Navarcles. Tenim la filla que hi viu. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La paciència

Un defecte que no pots dominar?
Soc massa perfeccionista, diuen

Una persona que admires?
Els investigadors

El vostre producte estrella?
Els xurros i la xocolata calenta

Quin plat t’agrada més?
Em surt molt bé el bacallà

Un grup de música?
El Dúo Dinámico

Un animal?
El gos

Un record bonic?
Els cursets de natació a Caldes

Una pel·lícula?
‘Doctor Jivago’

Un lloc de Castellar?
La plaça del Mercat

Un indret on escapar?
Blanes o Sant Carles de la Ràpita