A7 3339_617x412
Josep Obrador, atleta i entrenador del CAC Quim Pascual
27/09/2019 Entrevista
Josep Obrador: "No soc un atleta molt ambiciós, però sí molt tossut"

Fa tres anys va tornar a competir en l’atletisme veterà i va escollir una disciplina desconeguda per a ell com la marxa atlètica, en què ha sumat un bon grapat d’èxits, entre els quals destaquen dos campionats d’Espanya màster

Albert San Andrés

· Com comences en el món de l’atletisme màster? 
Vinc del món del mig fons, amb 15 anys ja competia a la JAS de Sabadell. El nivell llavors era brutal, venia d’una època postolímpica. Després vaig fer triatlons al CN Sabadell i el 2000 vaig entrar al Club Atlètic Castellar, moment en què vaig treure’m el carnet de monitor estatal d’atletisme. Temps després vaig deixar una mica de banda l’esport i vaig tornar a entrenar nens al CAC.

 

· Moment en què descobreixes la marxa atlètica.
Vaig practicar-la de molt jove a l’escola, però va ser en la tornada en què vaig descobrir que en la marxa atlètica hi havia poca gent, i vam inculcar els nens a practicar-la. És una modalitat en què no hi havia gaire gent, al club no teníem ningú i vaig començar. Va ser tot una mica per casualitat. Fa tres anys que entreno molt dur. Quan faig alguna cosa me la prenc molt seriosament.

 

· Una disciplina molt tècnica i complicada. 
La tècnica inicial consisteix a caminar de pressa. Tenir sempre un peu a terra, sense flexionar la cama de suport. S’ha d’entrenar molt per no cometre errors, ja que en competició es penalitza amb targetes i et poden eliminar. Entre la marxa i córrer hi ha molta diferència. La persona que fa marxa suporta molt el dolor. És un esport de molt patiment i de força mental. Amb el temps, t’acostumes tant que ni el notes. D’altra banda, no pots oblidar la tècnica. Quan comença el cansament en curses llargues, és quan realment comença la cursa.

 

· Aquest any has fet una temporada perfecta. 
No soc un atleta molt ambiciós, però sí molt tossut. Si he volgut aconseguir alguna cosa no he parat. Potser haver tornat a la meva edat és per la meva tossudesa. La meva mare sempre m’ho ha dit. En tot a la vida soc així, i no m’ha anat malament. Tot ho he aconseguit lluitant i treballant.

 

· Esperaves tenir un nivell competitiu com el que has assolit?
No. El meu cas és molt estrany. Esperava anar als campionats de Catalunya i passar-m’ho bé, però veus que vas progressant i que millores les marques, i arriba el moment en què has d’anar pujant el nivell de les competicions en què participes. Però arribar on he arribat no ho havia pensat.


 
· Com és competir després dels 40? 
Has de fer-te proves i mirar el teu estat físic. No és el mateix córrer pel carrer que competir i això s’ha de regular. Si tens el cos format esportivament des de petit, és més fàcil, en cas contrari és molt probable acabar amb lesions si no es fa bé.

 

· Com combines l’atletisme de nivell amb la teva vida diària?
La preparació és molt llarga, amb quatre dies d’entrenament, a més de la feina, perquè al final això és un hobby. Tot suma, i al mes d’agost ja vaig arribar molt just després d’un any molt llarg. Al final és buscar horaris. Fins ara he entrenat a una hora i ara ho he de canviar per temes familiars, però és buscar forats. Tot és motivació i voler fer-ho. Si vols fer res a la vida, ho pots fer, és buscar el moment i estar motivat per fer-ho.

 

· El CAC té un grup de veterans molt bons, com s’arriba a ser competitiu? 
Som atletes de sempre i ara s’ha fet un grup molt bo. Aquest any encara ha vingut més gent i ho estem potenciant molt perquè segueixi creixent. Un grup de socis en què els més joves es poden emmirallar i motivar-se. A poc a poc ho anem aconseguint.

 

· El més curiós és que tots sou gent del club i del poble.
És així, la major part som gent que ha competit pel Club Atlètic Castellar abans dels 35 anys, l’edat que passes a ser veterà.

 

· Com s’ha de promocionar l’esport de competició?
Al club estem oberts a tothom. Som  180 socis, amb més de 100 atletes de  base. Amb gairebé 300 persones a les pistes i movent 20.000 persones a l’any amb les diferents competicions que organitzem. I ara també tenim un projecte inclusiu amb el TEB Castellar. 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Tossut
Un defecte que no pots dominar?
Neguitós
Una persona que admires?
Tothom que ajudi la gent
Un color?
Vermell
Un animal?
Gos
Un referent en l’atletisme?
Fermín Cacho
Quin plat t’agrada més?
La pasta
Un grup de música?
Qualsevol de rock o heavy
Una cursa per guanyar?
Campionat d’Europa
Un Estadi?
Les pistes de Castellar
Un repte?
La millora constant 

Comparteix
M'agrada
Comentaris