EL PUIG DE LA CREU 22 091022 037 01_1440x961
Josep Maria Masagué, arquitecte. ||CARME VIDAL
04/11/2022 Entrevista
J.M. Masagué: "El romànic anava arrebossat i pintat, per dins i per fora"

Segurament, és una de les persones que més coneix el romànic del Vallès, autor del volum inclòs a la ‘Catalunya romànica’. Ha restaurat diverses esglésies i altres construccions del territori amb una mirada històrica i artística curosa 

Marina Antúnez

· Per què tries l’arquitectura?
Jo volia ser artista i anar a la Massana. Amb 13 o 14 anys ja dibuixava i pintava. Vaig començar a treballar de delineant a Sabadell i el meu pare em va suggerir que estudiés per aparellador, una carrera de gran mig. Vaig estudiar a Barcelona i, quan vaig acabar, vaig fer arquitectura, carrer ade grau superior, a la UB. M’agrada, perquè la construcció és bonica. A Sant Feliu  del Racó, d’on jo soc, vam arreglar teulades de la casa de la família, Cal Paraire, amb el paleta Adrobau, amb qui xerràvem molt.  

 

· Em consta que vas voler revolucionar la carrera d’arquitectura?
Bé, no només jo, va ser un moviment general , feiem merderèiem merder perquè volíem fer un canvi en la programació de l’estudi de l’arquitectura. Fins aleshores,  era decimonònica, la del professor catedràtic. S’estudiaven urbanisme i obres i només es feia dibuix artístic a primer. Volíem incloure tots els mitjans de representació que hi havia en aquell moment; la fotografia, etc., fer un programa més complex. Es va parlar amb el Col·legi d’Arquitectes, que ens va dir que no. Ens vam reunir tota una colla d’arquitectes –comunistes– i vam fer fora els catedràtics. Eren els últims moments del Franco i hi havia hagut el famós procés de Burgos (1970). Van tancar la universitat per fer el judici i després van tornar a obrir l’any següent, quan ens van imposar un director de Madrid, Carvajal. En aquell moment, hi havia dues bandes molt marcades: els marxistes-leninistes i els de Fuerza Nueva, feixistes. 

 

· Quan t’interesses pel patrimoni?
De jove, m’agradava fotografiar amb el meu pare, que m’hi va iniciar. Vam fotografiar tot el romànic de Castellar i el vam mesurar: Castellar Vell, Sant Pere d’Ullastre, el Puig de la Creu. El material que teníem el vam cedir als Amics del Romànic de Sabadell, dels quals en formo part. 

 

· El material es va publicar a la ‘Catalunya romànica’?
Sí, van contactar amb mi a través dels Amics del Romànic de Sabadell. Vam revisar i actualitzar el material que teníem, amb tot el que havia canviat. Vam fer el volum del romànic del Vallès Occidental, dels 28 volums de l’Enciclopèdia Catalana. Ara són molt barats! [riu].

 

· Has fet moltes restauracions?
He fet obres i restauració a Sant Vicenç de Jonqueres, a una església de Peramea (al Pallars), al salí de Gerri de la Sal, i més coses al Pallars. I a Castellar Vell vam fer les teulades i la porta nord, que va portar polèmica. Després, l’escala i la motllura del campanar. A Castellar, també vaig restaurar el Pont Vell. He restaurat el campanar de Sentmenat, i a Polinyà vam descobrir una part de les pintures que hi quedaven. Vam repicar les parets vigilant les pintures, que encara són 'in situ'. Al Museu Episcopal hi aha lde sde l'absis ,que vna ser traslladades l'any 1949. A Ca n’Ametller hi vaig fer l'estudi arquitectònic, per la jornada del 2014 en motiu de la commemoració del tricentenari 1714 - 2014..

 

· Per què t’agrada el romànic?
Pel gust per la pedra vista, tot el contrari del que ha de ser. El romànic anava arrebossat i pintat, per dins i  per fora, però s’ha anat desfent perquè no hi ha hagut diners. És una pena que es tregui perquè, fent-ho, s’han carregat pintura romànica, sobretot, romanicogòtica. Als segles XIII-XIV s’emblanquinaran les parets amb calç i, amb el gòtic dels segles XV i XVI, tornaran a fer pintures però posant-hi una capa de morter. Per això les pintures del romànic estan picades, perquè el morter s’hi enganxi. Els canvis de litúrgia canvien la configuració. 

 

· Quin problema té, la pedra vista?
L’arrebossat és una pell que canvia, com un vestit, i protegeix que l’aigua es filtri al morter. Quan es gela, malament. Es construïa igual a l’època medieval que ara, amb diferents materials. Amb tres fulls: a dintre, a fora i un mur sustentant. Ara fem el mateix, enguixem i fem paret. Hi afegim cambra d’aire i material aïllant. De la pedra al ferro, després el formigó i, ara, la fusta. 

 

· Com veus l’arquitectura actual?
Aquí tenim boscos però de fusta recargolada. A França sí que hi ha hagut tradició. A l’edat mitjana, els francs feien castells de fusta. A Noruega, qui talla un arbre en planta un altre, però aquí, no. Ara ens tornem a menjar els boscos, anem a l’Àfrica. Si fas ciment, necessites molta energia i la fusta és biosostenible. L’eficiència energètica té en compte l’aïllament, però què passa amb les parets gruixudes del Pallars? I l’alumini que es comença a posar als anys seixanta tanca però no ventila i pot provocar condensacions i problemes respiratoris a les persones. Tenim una herència de construcció que costarà de canviar. 

 

Les 11 respostes

 

Un tret principal del teu caràcter?
La tranquil·litat


Un defecte que no pots dominar?
Enrotllar-me, quan el tema m’agrada


Un arquitecte que admires?
Josep Puig i Cadafalch


Un edifici?
‘Unitat d’habitació’, Le Corbusier (Marsella)


Quin plat t’agrada més?
Tots i cap. Per subsistència


Un país?
L’Índia


Una pel·lícula?
‘El gran dictador’


Un llibre?
‘Els pòtols místics’, de Jack Kerouac


Un material de construcció?
La totxana


Una època històrica?
El segle XI


Un racó de Castellar?
La plaça de Sant Feliu del Racó

Comparteix
M'agrada
Comentaris