índice_950x634
Jaume Aragonès, infermer de l'Hospital General de Granollers.
03/04/2020 Entrevista
Jaume Aragonès: "Cada virus nou és un llibre en blanc"

L’infermer castellarenc es troba a la primera línia de foc. Des de la UCI de l’Hospital General de Granollers, ell i tot l’equip mèdic estan treballant durament. A la seva àrea els toca atendre els pacients més crítics

Marina Antúnez

· On treballes, des de quan i quines feines feies, normalment?

Treballo, juntament amb la meva dona (que també és infermera), a la UCI de l’Hospital General de Granollers i també a l’ambulància de suport vital del SEM de Granollers. Ara ja fa 25 anys que treballo en aquest hospital i 30 anys que treballo com a infermer.

 


· Quines feines fas ara, principalment?

Precisament, atendre els pacients més greus, els crítics. Són els que necessiten ventilació mecànica, tècniques de depuració renal, fàrmacs que permeten mantenir la funció cardíaca i tensió arterial, el coma farmacològic. Aquests dies estem intentant augmentar la capacitat de l’hospital per poder atendre a aquest tipus de pacients, adaptant altres espais, com la unitat de reanimació post quirúrgica o unitats d’hospitalització convencionals, per poder realitzar les teràpies que abans fèiem a la UCI.  

 


· Quines mancances teniu?

Tenim un problema realment greu amb els EPIs  (els equips de protecció individuals). Les tècniques que fem a la via respiratòria, precisen que portem les mascaretes de més protecció (les Fpp2 i Fpp3) i que en aquests moments hem de reutilitzar durant dies. També falten bates quirúrgiques impermeables i les ulleres integrals. A més, ens falten altres equips com els monitors cardíacs. I el més greu de tot, respiradors per a ventilació mecànica. Hem hagut de buscar màquines de sota les pedres.

 


· Com ho viu, el personal mèdic?

En general, no només al nostre hospital, tant pels que estem a la primera línia de foc com per tota la resta del personal, està essent molt esgotador. Treballar moltes hores amb els EPIs fa que suïs molt, es condensa el baf dins de la nostra mascareta, se’ns entel·len les ulleres, la comunicació amb tot l’equip es fa molt més difícil. Treballem amb una tensió molt diferent a la que estem acostumats, amb directrius que han d’actualitzar-se contínuament,  perquè hi ha massa casos greus a la vegada. Tenim una por controlada, sabem que tots acabarem contagiats abans o després, i desitgem no haver d’acabar intentant salvar la vida a un company o, el pitjor, perdre’l. Els professionals mèdics viurem situacions molt difícils quan ens trobem malalts que no superin la malaltia i que l’únic acompanyament que tindran serem nosaltres. Malalts d’edat avancada, conscients han de d’acomiadar-se de les seves famílies per videotrucada.

 


· Veus solidaritat en la gent, a l’hora d’oferir ajuda als professionals?

Sí. El nostre hospital va patir una greu falta d’equips de protecció, es va haver de fer una crida a la ciutadania i hi va haver molt bona resposta. Voluntaris, amb l’ajuda d’impressores 3D, ens han obsequiat amb pantalles protectores i adaptadors per tècniques de teràpia respiratòria.

 


· Creus que les mesures que pren el govern són exagerades o poques?

Recordo una actitud molt més proactiva amb l’epidemia de la Grip A que amb aquest virus. S’ha demostrat que el virus va per endavant de les decisions polítiques. S’havien d’haver suspès abans els actes que concentressin molta població, tan polítiques com esportives, d’oci, religioses. Un exemple, a nivell personal, la setmana que es va anunciar el confinament al nord d’Italia havia de donar la paga i senyal per a unes vacances que havíem contractat amb uns amics. Vaig dir que tot quedava suspès i la resta d’amics em va mirar pensant que era un exagerat, per desgràcia tenia tota la raó.

 


·  Com és aquesta malaltia?

La gent que treballem al món de la medicina intensiva ja teníem pràctica amb neumònies víriques com les de la grip A o de la varicel·la i no ens agradaven gens. Per les neumònies bacterianes o pels fongs tenim antibiòtics i antifúngics, pels virus tenim un arsenal petit d’antivírics, molt específics per a cada tipus de virus, que es maten amb un sistema inmunitari propi que aprèn a lluitar amb ell, amb la immunitat que desenvolupem per l’exposició a ell o pel que desenvolupem amb les vacunes. La Covid 19 és una malaltia del coronavirus, que ha après a entrar a les nostres cèl·lules i infectar-les per poder-se replicar per una porta d’entrada nova. El 80% de la població serà asimptomàtica o patirà una forma benigna. En l’altre 20% la cosa es va complicant, arribant a patir una neumònia intersticial bilateral (tot el pulmó afectat) amb shock sèptic i fallada multiorgánica. I com ja hem vist, no només afecta la gent d’edat avançada amb patologies prèvies. Cada evolució d ‘un virus nou és un llibre en blanc, podem fer suposicions però no sabem gaire com actuarà...

 


·  Com va la vida familiar?

És difícil, sobretot perquè tots dos membres de la parella ens trobem amb la mateixa situació.  Arribes a casa i continues reben missatges del que està passant a l’hospital, dels companys del SEM, d’altres hospitals, però la teva família necessita que estiguis per ells, que estan tancats a casa, et necessiten per jugar, per riure i compartir emocions i el que acabes fent és transmetre’ls la teva tensió. Hi ha hagut dies que hem estat amb la mascareta dins de casa jugant, cuinant o veient una pel·lícula, perquè un company de feina ha donat positiu i et penses que potser ja estàs contagiat. Et vas movent per casa fent circuits diferents als altres membres de la família. La meva dona Nuri i jo hem decidit dormir en habitacions diferents; ella, amb la nostra filla, i jo, en una altra habitació. Pot semblar estúpid però intentes disminuir la càrrega viral.

Comparteix
M'agrada
Comentaris