Castellar con Albert (45)_1440x961
Albert Ströhle, discjòquei castellarenc. ||CEDIDA
12/03/2021 Entrevista
Albert Ströhle: "Faig sessions en indrets de Castellar que penjo a YouTube"

La seva passió és arribar a ser un bon discjòquei. S’ha format per aconseguir-ho i ha pogut fer, abans de la pandèmia, algunes sessions en directe. Ara segueix gravant-les

Marina Antúnez

· Quan et vas iniciar a la música?
Quan era petit vaig estudiar solfeig, cant coral i violí a l’Escola Municipal de Música Torre Balada. Però després ho vaig deixar perquè no em motivava. He estudiat enginyeria mecànica. 

 

· I d’on et ve l’interès per la música electrònica?
Mentre estudiava, em va començar a interessar. En el meu grup d’amics també ens agradava molt. Em vaig introduir, primer, com a espectador. Anava a molts festivals. 

 

· I et vas formar en aquest estil?
Sí, fa uns anys vaig decidir apuntar-me a l’Escola Sonopro, a Barcelona. És una escola on ensenyen tot el que fa referència a la música electrònica, tant a nivell de producció com a nivell de mastering, tècnic de so, discjòquei, o per iniciar-te en el negoci d’aquest món. Vaig fer el curs de discjòquei durant un any i després vaig fer producció musical.

 

· Quin estil de música t’agrada?
Tiro cap el tecno. Però també m’agrada punxar altres tipus de música, com l’afro house, el tech house, etc. Sí que és veritat que un discjòquei punxa amb el que més còmode se sent. I ara mateix em sento molt còmode amb el tecno perquè mimetitza molt amb mi mateix, perquè soc una persona nerviosa i la música tecno és molt potent i ràpida, una mica fosca, musicalment parlant, que és el que m’agrada. 

 

· Has pogut posar-ho en pràctica, fent sessions en directe?
Amb la pandèmia tot es va truncar una mica. Amb públic, la primera sessió que vaig fer va ser fa dos anys a la universitat, per la colla dels Castellers. Ells són els qui em van donar la primera oportunitat. Jo encara no tenia tanta confiança, al principi estava molt nerviós, però després tot va anar bé. També vaig punxar a les festes generals de la UPC de Terrassa, el maig del 2019.  El gener del 2020 ens vam presentar amb un company per punxar a la Telecogresca. Vam guanyar el concurs però el festival era al març i es va suspendre. Em vaig quedar a les portes de tirar endavant la carrera com a discjòquei. 

 

· Fas sessions gravades?
Sí, quan vaig tornar del festival Tomorrow Land estava molt motivat. Vaig fer el curs de discjòquei i vaig gravar la primera sessió al pati de casa, amb la posta de sol, i la vaig penjar al meu canal de YouTube. Amb la pandèmia va haver-hi un boom de discjòqueis en streaming però a mi no m’agradava gaire perquè hi ha un problema, el copyright. Quan ets famós i tens un equip que et gestiona el tema però quan no ets ningú et tanquen el vídeo i fora. Vaig trobar la manera per pujar les sessions de vídeo a YouTube. Quan no monetitzes la sessió no hi ha problema. Vaig gravar més sessions, la segona també a casa, però quan sortia el sol. Volia buscar altres espais. Vaig anar a Menorca i allà també vaig gravar una sessió, i a casa d’un col·lega, a Barcelona. 

 

· Parla’ns del ‘Panic Room’.
És un projecte personal que vaig comneçar al garatge de casa. La idea inicial era fer una sessió amb diferents discjòqueis i estils, però la pandèmia ho feia impossible. Per tant, vaig decidir fer sessions en diferents punts de Castellar. Volia seguir una línia, buscar llocs bonics on pogués fer sessions. Així, també dono a conèixer llocs del poble. El nom de ‘Panic room’ ve d’una cançó que m’agrada molt, de CamelPhat. I també em va bé per la música fosca del tecno, i per explicar que, al canal ‘Panic room’ pots trobar molts estils de música de diversos discjòqueis. Jo convido tothom, si algú llegeix l’entrevista i vol venir, que contacti amb mi.

 

· Busques conjuntar imatge i so?
Sí, no és el mateix punxar a El Mirador amb la posta de sol que a l’Auditori, i m’agrada el contrast, també. El lloc determina, i també les llums que poso, i fins i tot, l’estil en el vestir. A mi m’agrada molt el negre però, segons on faig la sessió, em poso una samarreta o una altra, que s’integri en l’estil de música que punxo. 

 

· Quin suport tècnic necessites?
Porto una controladora –taula de discjòquei que connecto a un ordinador– i sobre un suport, també dos altaveus que no sempre faig servir, una càmera frontal, una go pro i un petit dron per fer plans aeris. M’ajuden els meus amics Jair i Max.

 

Les 11 respostes

 

Un tret principal del teu caràcter?
Inquiet


Un defecte que no pots dominar?
Impulsiu


Un músic?
Carl Cox


Un animal?
El mico


Quin plat t’agrada més?
La cuina alemanya


Un país?
Jordània


Una cançó?
‘Don’t you worry child’  de Swedish House Mafia


Un llibre?
‘Marina’, de Carlos Ruíz Zafón


Una pel·lícula?
‘Origen’


Un festival?
Tomorrow Land


Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu

Comparteix
M'agrada
Comentaris